Anàlisi

Desautorització europea al Tribunal Suprem

La resolució del procés seria nul·la segons el TJUE, però no el judici oral, i Junqueras hauria de quedar en llibertat fins que el Parlament Europeu autoritzi a dictar sentència

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp48244955 castro190520121055

zentauroepp48244955 castro190520121055 / DAVID CASTRO

Oriol Junqueras és diputat europeu des del 13 de juny del 2019, justament des que la Junta Electoral Central va proclamar els resultats de les eleccions europees. També ho són Carles Puigdemont i Toni Comín. I com a tals diputats europeus disfruten d’immunitat. I aquesta immunitat suposa que no poden ser sotmesos a cap procediment judicial ni a la restricció de la seva llibertat per poder exercir les seves funcions com a parlamentaris.

Això és el que diu la sentència dictada avui pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que no és poc, perquè resol diversos dubtes sobre això. Tot això té implicacions realment molt rellevants. En primer lloc, quela sentència del judici del procésno s’hauria d’haver dictat sense abans haver sol·licitat a la Sala Segona del Tribunal Suprem l’autorització corresponent al Parlament Europeu per poder emetre-la contra Junqueras, fet que implica que aquesta sentència és nul·la contra l’esmentat diputat per haver vulnerat el seu dret de representació política de l’art. 23 de la Constitució Espanyola. No és nul tot el judici oral, perquè les sessions de l’esmentat judici van acabar justament un dia abans de la proclamació dels resultats, el 12 de juny, i, per tant, la nul·litat només afecta la sentència, no tot el procés.

A més, a Junqueras li va ser conculcat el seu dret a la llibertat personal, sens dubte des d’aquesta última data. Segons diu literalment la sentència del tribunal de Luxemburg, corresponia haver-lo posat immediatament en llibertat en respecte de la seva immunitat, la qual cosa vol dir que objectivament, sense lloc a cap dubte, el polític ha estat privat il·legítimament de la seva llibertat des del 13 de juny fins a la data en què es va dictar sentència, el 14 d’octubre del 2019. I comptant que la sentència no s’havia ni tan sols d’haver dictat per la raó abans indicada amb l’objecte del respecte als seus drets fonamentals i, no està de més dir-ho, de tots els que el van votar com diputat, hauria de ser declarada aquesta nul·litat ipso facto i ser posat en llibertat immediata fins que no es concedeixi l’autorització corresponent del Parlament Europeu.

El Tribunal Suprem no ho pot fer d’ofici, però sí que pot aprofitar la resolució de qualssevol dels incidents de nul·litat d’actuacions ja plantejades pels condemnats contra la sentència i que es troben pendents de decisió. La tremenda gravetat de la vulneració produïda en el dret de representació política indicat avala aquesta rapidíssima resposta, amb més raó tenint en compte que estem davant d’un diputat del més rellevant parlament de tota la Unió Europea.

Per afegiment, la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea arriba en resposta a una qüestió prejudicial en què el Tribunal Suprem suggeria la –suposada– enorme gravetat dels fets enjudiciats i criticava la decisió d’aquells tres jutges alemanys de Schleswig per dir el que tothom recorda que van dir. La sentència del tribunal de Luxemburg no entra en aquest tema, però sembla albirable –i és molt rellevant– que no acaba de compartir l’opinió del Tribunal Suprem si permet sense matisos la llibertat d’una persona condemnada per aquests delictes suposadament tan greus.

El polític ha estat privat ilegítimament de la seva llibertat des del 13 de juny fins al 14 d’octubre 

Notícies relacionades

A partir d’aquí, hi ha tres opcions. La primera és optar per desautoritzar la justícia europea igual que es va fer imprudentment amb els jutges alemanys. Seria un error que suposaria una rebel·lia absurda contra el més alt tribunal de la Unió Europea. La segona és respectar la resolució, demanar immediatament les corresponents autoritzacionsl Parlament europeuevitant –si encara és possible– que decaiguin les euroordres i decretar la llibertat de Junqueras. El tribunal de Luxemburg deixa marge al Tribunal Suprem perquè valori els efectes de la seva sentència sobre el procés penal. Tenint en compte que el Tribunal Suprem mai hauria d’haver dictat aquesta sentència abans de resoldre’s la qüestió prejudicial –per a què la va plantejar si no–, seria, sens dubte, el més correcte.

La tercera és tornar a la política, reconeixent que la continuïtat d’aquest procés judicial malmetrà la imatge d’Espanya davant d’Europa. Queda clar després d’aquesta sentència queel Tribunal Constitucional es va equivocar l’altre dia al no concedir l’empara a Junquerascom advertien tres vots particulars a la sentència. Avui ja no és discutible que el dret de representació política i de llibertat personal de Junqueras va ser efectivament vulnerat. La tornada a la política podria ser beneficiosa per a la justícia espanyola.