Al contraatac
Petits i grans xantatges mutus
Els dogs de la dreta, els avis gastats de la tribu socialista i els falcons del separatisme vigilen amb lupa tots els passos que es fan per desembussar el conflicte català
sanchez /
«Truca’m o agafa’m el telèfon». «Sí, et truco, però que sàpigues que també trucaré a tots els altres presidents autonòmics». «No és això, no és això». «Doncs això és el que hi ha». «Doncs no ens abstindrem». «Llavors haureu de deixar-vos governar pels amics de Vox». «Vull que ens vegem tot sols perquè quedi subratllada la bilateralitat de la relació Catalunya-Espanya». «Sí, ens veurem tot sols, però serà dins d’una ronda de trobades amb tots els presidents».«Escolta, la meva ha de ser una cita especial». «La teva podria ser especial pel que tu diguis, però això té un preu: també has d’assistir a la conferència de presidents sobre els problemes territorials i el canvi del model de finançament autonòmic, aquestes reunions en les quals no solen acudir els últims presidents de la Generalitat». Resulta fàcil imaginar aquests diàlegs telefònics amb petits xantatges mutus, perquè tots coneixem els límits de tots dos. Els vigilen amb lupa els dogs de la dreta, els avis gastats de la tribu socialista i els falcons del separatisme.
ERC ara està sent molt eficaç fent política. Es nota el seu ímpetu general perquè Sánchez compleixi, paradoxalment, les seves obligacions com a president espanyol. Als líders del PSOE els costa massa fer el que han de fer, com tractar amb tots els partits legals tot i que no els agradin (com és el cas de Bildu). Sánchez no desitjava una coalició amb Podem malgrat que era possible, legal i la més lògica, però era mal vista per les nostres cavernes, i gràcies a la pressió d’ERC l’està organitzant. Sánchez evitava assentar la idea de la plurinacionalitat d’Espanya, en la qual ell hi creu, i està rectificant. Sánchez desitjava castigar les sortides de to de Torra no agafant-li el telèfon malgrat que això anava contra les seves obligacions com a president... Avança gràcies a la necessitat, és clar, però també perquè ERC s’ha sabut col·locar allà collant-lo perquè es deixi dels miraments paralitzadors de qualsevol recerca de solucions.
ERC té aquest cap de setmana el seu propi ‘clàssic’, un congrés crucial. Els seus dirigents han maniobrat molt per no sortir-ne amb les mans lligades i incapacitades per continuar fent política. Després de la pregunta miracle, ara en aquest congrés antibumerang intenten poder continuar esquivant una tornada al poder de la dreta espanyola i impulsar canvis que salvin Catalunya de la tornada d’un 155 i s’iniciï –de la mà del conglomerat de partits que van castigar la inoperància i la corrupció que encarnava Rajoy– la recerca camins que millorin la convivència amb Espanya mentre les bases d’ERC esperen l’hora en què els sigui possible la independència. Davant d’això, Sánchez està disposat a escoltar-ho tot, però sense donar res del que és inacceptable.
