El vi i la guerra

El turisme s’apropia de tot. Qualsevol excusa és bona per a la promoció d’un indret. Si tens una catedral gòtica, un barri medieval o unes ruïnes romanes, la cosa no té més dificultat. Agafes el que tens i proclames que no hi ha res al món que s’hi pugui comparar. El secret és l’especialització. Ser únic en alguna cosa. I si no tens res més a mà, t’inventes una il·luminació fastuosa de Nadal. L’important és reclamar la presència del turista, perquè es dissolgui en la massa o descobreixi allò que ningú no coneix. 

A la Terra Alta, per exemple, tenen la Batalla de l’Ebre. Es fan moltes excursions, de la Serra de Pàndols a Cavalls, passant per la famosa cota 666, “un dels escenaris més cruents i sagnants”. L’activitat, com diu la propaganda, “acaba amb un tast de vins DO Terra Alta”. També hi ha “esmorzars de pagès entre vins i trinxeres”, perquè “assaborir un vi en aquest entorn, encara amb restes bèl·liques, fa que tingui uns altres gustos i aromes”. Un d’aquests vins es fa “sense manipulació”, per  tal que “si queda un rastre de la guerra a l’aire, pugui estar-hi lligat”. Amb els anys, les tragèdies, totes, acaben amb una degustació de productes regionals.