La bossa o la vida

Toni Comín va assegurar que no hi hauria independència sense sacrificis. La crida a la immolació es va fer més crua quan el president Torra va recomanar llegir una entrevista en què s’instava a elevar la tensió, a sacrificar-se i a acceptar «morir com un màrtir». És curiós veure com tants que recolzen el sector més aguerrit de l’independentisme s’alcen ara contra la reforma en els impostos que han pactat els comuns i el Govern català. Un acord que redueix la càrrega fiscal als ciutadans que cobren menys i l’augmenta als que perceben més de 90.000 euros. Entre la bossa o la vida, sembla que trien la bossa. ¿Qui hi posarà el mort?

El procés ha generat una fauna i una flora particulars. Hi destaca una estirp d’agitadors del martirologi que llança les seves arengues des de les poltrones més acomodades. La seva missió és elevar la moral de la tropa i llançar espines a la política. Solen ser els mateixos que posen el crit al cel quan es convida a reflexionar sobre la política lingüística a l’escola pública, aquesta que mai han trepitjat els seus fills. Apel·len a la independència per fer un país millor ¿per a qui?