Ansietat climàtica

La necessitat d’explicar a nens i nenes les conseqüències del canvi climàtic ha sigut una constant en els fòrums d’educació de la COP25, que va finalitzar fa uns quants dies. Ensenyar sobre les adaptacions que haurem d’implementar les societats i les possibles mesures de mitigació. Una de les preocupacions entre les persones educadores és com evitar generar excessiva ansietat en els menors davant canvis que, realment, estan fora del seu control. L’antídot, diuen, passa per l’apoderament de decidir en petites accions personals tals com reciclar correctament i no consumir compulsivament. Potser aquestes activitats serveixin com a remei a l’ansietat, però el seu efecte en el canvi climàtic és molt petit.

Precisament, aquesta és una de les premisses del moviment Fridays for Future. L’actuació individual pot ser necessària, però no és suficient. Fer recaure en la responsabilitat individual l’evolució del canvi climàtic és un marc mental en el qual la societat no hauria de caure. Tot i que tota la població comencés a reciclar demà tots els plàstics que consumeix, no canviaria en res la predicció d’augment de temperatura, ni la pujada del nivell del mar. El canvi passa per la transició energètica i la descarbonització de l’economia i en això, directament, poc podem aportar els usuaris corrents. Per això, és millor dedicar esforços a elegir i pressionar persones que siguin valentes per aprovar mesures incòmodes. Més Gretes removent consciències i una mica d’atenció a les eleccions de consum personals. Denunciar i visibilitzar les morts degudes a la contaminació de les ciutats, als cops de calor i a l’augment de les catàstrofes naturals.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El que sí que està demostrat que funciona és una legislació estatal, per sobre de normatives locals o regionals. Existeixen estudis i indicadors fiables que vinculen la reducció d’emissions a l’existència de legislació estatal. En aquest sentit, el projecte de llei sobre canvi climàtic i transició energètica serà, sens dubte, un dels primers punts del nou Govern. Una proposta ambiciosa que haurà d’anar acompanyada d’un pla industrial perquè pugui desplegar-se adequadament. A més, potser haurà d’alinear-se amb el Green Deal anunciat per la Unió Europea i comprometre’s a la neutralitat per al 2050.

Potser aquests esforços a nivell estatal o, fins i tot, a nivell de la Unió Europea poden considerar-se petits, i més quan alguns dels països més contaminants del món s’estan quedant al marge. Ens obrim a la possibilitat que algunes empreses deslocalitzin les seves fàbriques a països mediambientalment més permissius i que els permetin ser més competitius. Paradoxalment, podem acabar tenint paradisos fiscals i inferns mediambientals. Tot i així, la visió que la Unió Europea sigui la primera economia que funcioni sense l’emissió de gasos hivernacle és un desig bonic per a aquestes festes. Que es converteixi en la primera potència mundial en la lluita contra el canvi climàtic i que es reafirmi la qualitat de vida dels seus habitants. Aquesta és la meva carta als Reis d’Orient.