Anàlisi

Infàncies trans i polèmiques feministes

El feminisme radical defensa la vigència del subjecte dona com a categoria social i d'opressió mentre que el transfeminisme amplia aquest subjecte a altres persones (no només dones cis)

3
Es llegeix en minuts
feminismow

feminismow

Com a dona CIS (no trans) -heterosexual fins al moment- i privilegiada en molts sentits vull compartir algunes reflexions sobre la polèmica suscitada després de l'aparició de la nena trans (Elsa) fa uns dies al Parlament Extremeny defensant la legislació que millora les condicions vitals de les persones trans. I,  d'altra banda, el comunicat emès per el Partit Feminista. Un cop més - i per desgràcia des del meu punt de vista- ens enbranquem en desqualificacions al més pur estil patriarcal.

Extremadura planteja legislar sobre la transsexualitat amb un enfocament progressista (proper a les tesis transfeministas) que té la voluntat de despatologitzar la transsexualitat concretant accions molt pioneres com: permetre el canvi del nom de naixement pel "nom sentit" a la targeta sanitària de les persones trans o l'autorització per a intervencions quirúrgiques sense un periple de proves psicològiques i psiquiàtriques (com ha estat fins ara) que legitimessin les intervencions a partir del reconeixement de la presència d'un trastorn de la identitat sexual.

Fins ara s'entenia que el fet de néixer amb penis havia d'anar necessàriament vinculat a "sentir-se home" i néixer amb vulva significava "sentir- se dona"automàticament. Amb tots els dubtes que se’m plantegen sobre què significa "sentir-se home o dona". Vivim en un món que necessàriament entén com a malalt tot aquell que no respon a una de les dues categories per antonomàsia i, aquest "respondre" implica alinear-se en tot: gustos, emocions, actituds, somnis, etc ... En aquest cas Extremadura pretén que les persones puguin decidir lliurement- entenent que forma part de la llibertat individual- quina forma pren el seu cos. En aquest punt el cas dels nens i nenes menors de 18 anys revifa les posicions de el partit feminista (anomenat també feminisme radical) que objecta de manera virulenta sobre la decisió exclusiva dels menors i famílies al voltant de la hormonació sense una mirada professional que hi intervingui.

Aquesta polèmica va molt més enllà i està present des de fa molts anys. La discrepància de fons entre els dos corrents se centra en quin és el subjecte polític del feminisme. El feminisme radical defensa la vigència del subjecte dona com categoria social i d'opressió mentre que el transfeminisme àmplia aquest subjecte a altres persones (no només dones cis) que poden estar en situació d'opressió en la mesura que la construcció de gènere ens pot oprimir a tots i totes quan ens apartem de la norma social. És a dir, que la desigualtat estructural no afecta només a les dones sinó a totes aquelles persones que no viuen o senten tal com la societat patriarcal determina.

 

Arribades a aquest punt introdueixo algunes reflexions. Si ens marquem com a objectiu arribar a una societat futura on el gènere es desdibuixi en termes de categories i es desmarqui dels genitals amb els que naixem, ¿no segueix essent essencialista afavorir la hormonació a edats primerenques entenent que algú només es pot sentir dona o home si ho reflecteixen les formes corporals? ¿No és un cop més essencialista buscar que cos i identitat coincideixin? És cert que no és fàcil sostreure’s a la pressió social per pertànyer a una categoria determinada però no seria més convenient desmuntar la norma de gènere en si mateixa? El corrent més biologicista del moviment trans em resulta, fins a cert punt desconcertant.

D'altra banda, i pel que fa al feminisme radical, defensar que només les dones com a categoria poden ser objecte d'opressió, no remet també a una mirada essencialista que pretén posar en valor a les dones per les preteses característiques que ens diferencien dels homes? ¿Quines són aquestes? És evident per a mi que el focus segueix estant en la legitimitat i imposició patriarcal de la norma social i la superioritat de l'univers simbòlic masculí per sobre del femení i, per descomptat dels homes. Aquesta hauria de ser la lluita comuna.

Notícies relacionades

 

Entenc el feminisme com una forma d'entendre el món respectant i observant que una veritat-que és necessàriament polièdrica- es construeix a partir de trossos de veritats defensats per diferents persones. Crec en defensar drets enfront de qui pretén retallar-los. Aquí hem d'estar unides. Crec en dones i també en homes que intenten, dia a dia, fer d'aquest món un lloc més habitable per totes (inclusivament).

Temes:

Feminisme