Patrimoni cultural
Un final feliç, sisplau
Els teatres o les llibreries no són només negocis, són espais de memòria individual i col·lectiva. Llocs on vam aprendre a ser els qui som
zentauroepp49196678 barcelona 24 07 2019 icult facahada del club capitol la ram190724193841 /
Hi ha establiments de Barcelona davant els quals prefereixo no passar. O fer-ho mirant cap a un altre costat. Em passa davant del número 3 de ronda Sant Pere, ocupat avui per una coneguda franquícia de menjar ràpid, sota les arcades del qual no fa tant hi vivia una de les millors llibreries de la ciutat, la Catalonia, fundada el 1924, focus de vida cultural, supervivent de gairebé tot, que no va poder amb la crisi i la mala gestió dels seus últims propietaris. El mateix em passa davant del 90 de rambla de Catalunya, avui una multinacional de la moda, que fins al fatídic 2013 va allotjar els Cines Alexandra, que eren allà des de finals dels anys 40.
Aquesta setmana hem sabut que el Club Capitol també desapareix. Problemes amb el contracte de lloguer, diuen. Falta d’ajuts –¿i d’interès?– municipals. El Grup Balañá vol seguir amb l’explotació del local, però sembla que el seu propietari té altres plans. A l’escriure aquest article no puc evitar pensar en la llum que el Club Capitol projecta de nit en aquesta part de la Rambla. Llum real i imaginària. Com tanta gent, penso en Pepe Rubianes cada vegada que la veig. Els teatres o les llibreries no són només negocis –tot i que deguin ser-ho–, són espais de memòria individual i col·lectiva. Llocs on vam aprendre a ser els qui som.
Hi ha històries similars amb final feliç. El 1986 un grup format per gent de teatre que poc o gens tenien a veure entre si van tenir la valentia d’unir-se per salvar un històric local del Paral·lel que havia de ser transformat en un aparcament. El van convertir en un dels escenaris més grans de Barcelona, i a més en casa seva. Durant tres dècades van estrenar allà espectacles de referència en la vida teatral de la ciutat. Els agosarats van ser la programadora Anexa i les companyies Tricicle i Dagoll-Dagom. L’espai, el Victòria. Si no hagués sigut per ells, avui també hauríem de mirar cap a un altre costat al passar davant el número 65 de l’avinguda del Paral·lel. Tant de bo hi hagi un final feliç per al Club Capitol. O acabarem passejant per Barcelona mirant a terra.
