La foguera

Ximples amb ideals

Mai entendré que a l'aberzale mitjà li costi tant limitar-se a adjectivar la violència que li queda més a prop i que sempre necessiti recórrer a l'altra

1
Es llegeix en minuts
undefined1439377 8 10 03  mondragon guipuzcoa    una mujer  pasa al lado de u191209215604

undefined1439377 8 10 03 mondragon guipuzcoa una mujer pasa al lado de u191209215604 / VINCENT WEST

Mentre veig la docusèrie de Jon Sistiaga ‘ETA, el final del silencio’ –ja tardeu, és boníssima– recordo les paraules dels membres de l’esquerra aberzale que més es van involucrar amb el desarmament d’ETA. Em refereixo a l’adagi que sona així: «La lluita armada ja no servia per aconseguir les nostres finalitats, i els vam convèncer d’abandonar la violència i passar a l’acció política». Ho sents mil vegades i encara t’impressiona que la raó fonamental per deixar de matar gent siguid’ordre pragmàtic.

El mateix que quan surten amb allò de «totes les violències», que també utilitza Vox per parlar dels crims de Franco, cada vegada que els pregunten si condemnen la violència específica dels seus camarades. És cert que a Espanya li falta parlar més del GAL i la tortura de comissaries, i que totes les víctimes mereixen reparació, però d’aquí a equiparar-ho hi ha un bon tros: el que separa l’integrisme veritable de les desviacions totalitàries d’una democràcia.

Mai entendré que al’aberzale  mitjà li costi tant limitar-se a adjectivar la violència que li queda més a prop i que sempre necessiti recórrer a l’altra, però accepto la seva presència a les institucions i penso, malgrat els assassinats sense resoldre, que quan un vol pau ha de renunciar a uns quilos de justícia. Que l’hi diguin, si no, als grans homes de la transició, dels qui tant hem d’aprendre les mones polaritzades d’avui.

Notícies relacionades

El cas és que dimecres, entre episodi i episodi de Sistiaga, vaig llegir a La Directa una entrevista que David Bou li feia al’etarra catalana Marina Bernadó: dona més simple que el mecanisme d’un zing-zing si tenim en compte els seus raonaments. L’entrevista va ser més pròxima a l’spa que a l’interrogatori, però així el document era més valuós, perquè la gent només se sincera quan està còmoda. De la seva lectura vaig treure la conclusió que pe estar a ETA després de la mort de Franco feia falta ser ximple a mésd’integrista.

Moral important: no hi ha res més perillós que un ximple amb ideals.

Temes:

ETA