Editorial

Tsunami Democràtic i el clàssic

Si polititzar l'esport és dolent, pitjor encara és futbolizar la política amb una acció en un partit de risc

2
Es llegeix en minuts
jdomenech50459710 files  in this file photo taken on may 06  2018 banners dema191020171631

jdomenech50459710 files in this file photo taken on may 06 2018 banners dema191020171631 / JOSEP LAGO

L’anunci de Tsunami Democràtic de dur a terme un acte de protesta contra la sentència als líders del procés el pròxim 18 de desembre coincidint amb el Barça-Madrid ha creat una comprensible preocupació entre les forces de seguretat i els estaments futbolístics. Des de l’anonimat de la seva aplicació, Tsunami afirma que mobilitzarà 18.000 persones al voltant del Camp Nou hores abans de l’inici del partit, iexigeix exhibir una pancartaal terreny de joc perquè es pugui jugar amb normalitat. Sens dubte, la intenció dels convocants és aprofitar la gran repercussió mundial del clàssic futbolístic espanyol per transmetre a tot el món les sevesreivindicacions polítiques, certamentlegítimes.

S’ha convertit en un lloc comú a l’hora d’analitzar les accions de Tsunami Democràtic defensar el dret a lallibertat d’expressiói a la protesta. Així va passar en les mobilitzacions anteriors (a l’aeroport del Prat i la frontera entre França i Espanya) i així ho va dir la Generalitat en un comunicat en el qual afirma que els Mossos d’Esquadra vetllaran per defensar el dret a manifestació i la llibertat de moviment dels milers de persones que acudiran a veure el partit de futbol. Sens dubte, la llibertat d’expressió i de manifestar-se és nuclear en un sistema democràtic. Però això no treu les múltiples arestes de les accions de Tsunami Democràtic. D’entrada, l’anonimat dels convocants de les accions de protesta, inacceptable en una societat democràtica en la qual tothom ha de ser responsable dels seus actes. A més, les accions fins al momenthan perjudicat sobretot ciutadans i empreses catalanes, primer als que van perdre els seus vols en elbloqueig del Prati després als que es van veureatrapats a l’autopista de la Jonquera.

Ara és el Barça al centre de l’huracà. Se sol dir que polititzar l’esport és una mala idea, però molt pitjor és futbolizar la política. UnBarça-Madrid, per si mateix, és unpartit d’alt risc, per les passions que genera i per la irracionalitat que sovint envolta el món del futbol. Barrejar una reivindicació tan sensible com és la protesta contra la sentència del Tribunal Suprem amb la visita del Reial Madrid a Barcelona és, si més no,irresponsable. La imatge de l’arribada de l’autobús del Reial Madrid envoltat per un gran dispositiu policial per allunyar-lo dels manifestants potser contribuirà a internacionalitzar el conflicte català, però també servirà perdanyar encara més la imatge de Catalunya, ja molt perjudicada després dels successos del Prat i la Jonquera i els dies de disturbis a Barcelona. El mateix passaria si el desenvolupament del partit es veiés afectat o, esperem que no sigui així, si l’àrbitre es veiés obligat a aturar la trobada. La filosofia delcom pitjor, millorcom a forma de protesta és tòxica: tensa la societat catalana, danya l’economia i la imatge de Catalunya i agreuja el risc de fractura social. En plena negociació, a més,entre el PSOE i ERCper la investidura de Pedro Sánchez ens hem de preguntar a qui beneficien aquestes protestes convocades de forma anònima.