Píndoles audiovisuals

Article 669. Tinc un amic que té una relació estranya amb el món de la televisió. No li agrada passar gaire temps veient pel·lícules, així que moltes vegades em demana que li digui quines són les seqüències bones d’algun film que l’interessa i hi va directament. D’aquesta manera, veu una pel·lícula de 180 minuts en només 18.

Sempre em comenta que les pel·lícules són molt llargues i el temps que un està despert és molt curt. Però quan veu futbol... Gairebé us ho explico després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc.‘El camino’: una pel·lícula de ‘Breaking Bad’, escrita i dirigida perVince Gilligan. (Netflix). Em quedo amb la bonica frase que Bryan Cranston diu a Aaron Paul: «Has tingut sort, noi, no has hagut d’esperar tota la teva vida per fer una cosa especial».

Segon lloc. ’The King’, escrita per David Michod i Joel Edgerton. (Netflix). Una adaptació del clàssic molt entretinguda en què aconsegueixen recrear a la perfecció l’essència de l’esperit utilitzant una realització molt moderna.

Primera posició.’El foraster’ (Tv3). El capítol dedicat a Òrrius desprenia una poesia bellíssima. Sens dubte,Quim Masferrer va aconseguir un dels programes més perfectes de la temporada. La increïble dona que llegia per buscar finals feliços ja ens pertany a tots.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

I resulta que al meu amic quan mira el futbol li passa una cosa molt curiosa. Ell el veu per internet i els veïns del costat en directe, així que quan fan un gol escolta primer els del pis del costat cridar i el veu uns 30 segons després.

Ell sempre em diu que una cosa que podria semblar molesta és en realitat una cosa perfecta perquè no ha de veure el partit, només el mira quan sent els crits dels veïns. Mai sap si veurà un gol, una expulsió o un penal, però segons la intensitat dels crits gairebé sempre l’encerta. És un tipus peculiar: resums de futbol i escenes seleccionades de pel·lícules. Potser és una metàfora del món d’avui dia. ¡Feliç diumenge!