2
Es llegeix en minuts
zentauroepp51243561 madrid  06 12 2019  sociedad  rueda de prensa de la activist191206190923

zentauroepp51243561 madrid 06 12 2019 sociedad rueda de prensa de la activist191206190923 / DAVID CASTRO

Les xarxes s’omplen aquests dies de comentaris crítics amb el compromís que han exhibit diverses empreses de l’Ibex 35 en la lluita contra el canvi climàtic amb motiu de la cimera de la COP25 a Madrid. Els acusen directament d’hipocresia mentre consideren que les seves campanyes publicitàries miren de tapar les seves vergonyes en lloc d’exhibir els seus compromisos. Hi ha un corrent de pensament –de soca-rel marxista– que considera que tots els mals del món provenen del capitalisme i que qualsevol possible col·lapse –en aquest cas, el canvi climàtic– és simplement el compliment de la profecia de Marx. Si deixem al marge aquest corrent maximalista, el cert és que les grans empreses, des de fa un temps, duen les piles posades en el que es denomina la descarbonització de la indústria. Els plans presentats aquesta setmana per Endesa, Iberdrola o Repsol en són una mostra. Certament, les companyies van per darrere de les societat, que ha incrementat exponencialment el seu compromís contra el canvi climàtic, especialment entre els sectors més joves, com simbolitza, amb totes les seves contradiccions, la figura de Greta Thunberg. 

Notícies relacionades

Els qui van clarament per darrere són els governs. Alguns, com els de Donald Trump o Vladímir Putin, perquè estan en mans de les empreses que es resisteixen a fer el pas i prefereixen segrestar els legisladors amb amenaces abans que canviar profundament, que és el que toca i el que estan fent els sectors més dinàmics, que són ja una majoria. Altres governs, com és el cas de la Comissió Europea, no aconsegueixen generar les majories necessàries per promoure la transició energètica que s’ha de començar a considerar inevitable.  L’hipotètic encara Govern de coalició o l’acabada d’estrenar Comissió de Von der Leyen poden ser símptomes d’un cert dinamisme en aquest camp, però queda molt per fer. S’han de mantenir vius els paràmetres de l’Acord de París per reduir les emissions i assumir les pèrdues de competitivitat a curt termini que poden comportar. A partir d’aquí, s’han de posar les administracions al capdavant de la lluita contra el canvi climàtic en les seves contractacions, en les seves subvencions o en les seves normatives. 

Podem desincentivar els que fan el pas o estimular-los. Els consumidors hem optat per la segona opció i estem empenyent les empreses. ¿Què faran els governs: quedar segrestats amb els reticents o premiar els que canvien tot i que hagin sigut els més contaminants? Si el que es vol revertir és el canvi climàtic, el més lògic és fer el segon. Si el que es pretén és tornar a aprofundir en les presumptes contradiccions del capitalisme fins a fer realitat les profecies de Marx, llavors correspon menysprear els passos que es fan en la bona direcció. Però la realitat és que comença a cansar que davant de cada problema que apareix, abans que buscar solucions, es pretengui endinsar-se en els mals que provoca. Així no es construeix res i encara menys se salva el planeta. Benvingut sigui, doncs, el compromís de l’Ibex 35 amb els objectius de la COP25. Millor tard que mai.