Dues mirades
Moment etern
Els que critiquen el pessebre de Barcelona s'equivoquen. Feia anys que no veia una lectura tan canònica
zentauroepp51123985 pessebre191128103152 /
He llegit autèntiques diatribes contra el muntatge de Paula Bosch a la plaça de Sant Jaume i, en conseqüència, contra la idea d’Ada Colau de fer un pessebre que no ho és o, encara pitjor, que malmet la civilització judeocristiana a partir de la confusió i la perversió del missatge bíblic. De fet, ja és tan tradicional el pessebre com la polèmica sobre el pessebre. Forma part de la cultura popular de l’advent barceloní.
Els que el critiquen s’equivoquen. Feia anys que no veia una lectura tan canònica. És cert: desconstruïda, arriscada, teatral, però que reflecteix justament, escenogràficament, l’essència d’aquesta cosa que fem cada any, que és celebrar l’adveniment de la Paraula. I els dies que el precedeixen, aquelles figures recobertes de bombolles o de paper de diari que arriben un altre cop per recordar-nos que els anys fugen i que encara som aquí.
«I tot està aturat en un moment etern», diu Comadira a ‘Nadal segons Giotto’, un poema que atordeix. Quan el rellegeixo, torna la commoció, la sotragada. Tinc a la nevera un recordança pàl·lida de la llàgrima que es va congriar en llegir-lo als Scrovegni de Pàdua. Aquest imant també hi podria ser, al pessebre de l’Ajuntament.
