Nova Comissió, vells problemes

La nova Comissió Europea, presidida per la conservadora Ursula von der Leyen, ha sigut aprovada per una àmplia majoria de 461 vots a favor, molt superior a l’escàs marge que ella va obtenir al juliol. En aquesta ocasió, el vot no era secret, sinó nominatiu, i les pressions han limitat al mínim els dissidents a les files socialistes i liberals. Tot i així, el resultat és molt inferior a l’obtingut per la Comissió de Romano Prodi el 1999 de 510 vots a favor en un hemicicle amb 125 escons menys.

La nova Comissió Europea arrenca sense una majoria estable, com evidencia el veto a tres candidats a comissari, l’aprovació per repesca del segon candidat hongarès i el retard d’un mes a poder assumir les seves funcions. No existeix un programa de govern pactat amb els tres grups que han donat suport a Von der Leyen (populars, socialistes i liberals) i el líder dels liberals, Dacian Ciolos, ha reclamat «canvis profunds», remarcant que el vot no és «un xec en blanc».

Von der Leyen haurà de forjar una majoria a l’Eurocambra en cada projecte legislatiu, ja que aquests tres grups mantenen posicions dispars i necessitarà buscar el recolzament dels Verds per sumar vots. El tema estrella del Pacte Verd Europeu es trobarà, quan entri en les xifres i detalls, amb l’oposició dels conservadors i els diputats de l’Est, com en el passat. Alemanya, sense anar més lluny, té previst posar en marxa el 2020 una nova central de carbó a Datteln. La resolució sobre l’emergència climàtica, adoptada pel Parlament Europeu el 28 de novembre,va evidenciar que Von der Leyen no té garantit el recolzament del seu grup, ja que la meitat dels populars van votar en contra. Els plans sobre un salari mínim i un esquema d’atur europeus també són qüestionades pels conservadors. L’eterna assignatura pendent d’una política comuna sobre immigració i asil, inclosa en el programa de Von der Leyen, toparà, així mateix, amb la falta de consens.

Menys suport

La Comissió Europea de Jean-Claude Juncker es va definir el 2014 com a «política», com «la Comissió de l’última oportunitat».Cinc anys després, el nivell de malestar social i descontentament ciutadà cap als dirigents polítics és encara més gran, com mostren la caiguda del suport electoral als partits governants (populars, socialdemòcrates i liberals), l’augment del recolzament a forces alternatives (verds, esquerra, antisistema) i el vot de protesta cap a l’extrema dreta.

La nova Comissió s’ha definit com a «geopolítica» i Von der Leyen va ressaltar en el seu discurs els reptes geoestratègics que afronta la Unió Europea (UE) davant del canvi climàtic, el desordre global, els EUA, la Xina, Rússia i el risc de quedar endarrerida en les noves tecnologies. Al front intern, la presidenta es va limitar amb la retòrica habitual a passar de puntetes sobre la creixent desigualtat i precarietat que estan descomponent el teixit polític europeu i alimentat el malestar social. L’excomissari Mario Monti ja va advertir en un informe del 2010 que les polítiques socioeconòmiques de la UE generaven l’hostilitat dels treballadors i les classes populars, però les idees de Von der Leyen sobre el salari mínim i el subsidi d’atur podrien afavorir una harmonització a la baixa a la UE. El Pilar Social Europeu no ha impedit que continuï la retallada de drets socials i laborals, ni que s’accentuï la injustícia tributària. Per exemple, Alemanya i 12 països més van impedir aquest dijous en el Consell de Ministres de la UE que les multinacionals hagin de fer públics els beneficis i impostos que paguen a cada país.

Fons agraris

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

Von der Leyen va destacar que la UE requereix inversions massives per a la nova economia verda i per no perdre el tren tecnològic, però a continuació va defensar mantenir la política d’austeritat sota l’eufemisme de «la necessitat de finances públiques sanejades». La presidenta també va anticipar una retallada dels fons agraris i de cohesió de la UE sota l’eufemisme de «modernitzar» el marc pressupostari. La designació com a vicepresident executiu d’economia a Valdis Dombrovski, estricte aplicador de la política d’austeritat, indica les prioritats.

L’acomodació de Von der Leyen a la ultradreta que governa Hongria i Polònia, els vots de la qual van ser decisius per a la seva elecció com a presidenta, va ser criticada per liberals i verds. La liberal Sophie In ‘t Veld li va retreure que «preferia aplacar Budapest i Varsòvia abans que treballar amb les forces progressistes». La líder dels Verds, Ska Keller, va recriminar que un representant del Govern hongarès sigui el comissari d’Ampliació, ja que haurà de demanar als països candidats que respectin els drets i llibertats que Hongria ha desmantellat.