Peccata minuta

Sí, vull

Tres partits han donat veu i vot a les seves bases, i en els tres casos el recompte ha sigut a la manera búlgara (o romanesa): una mitjana del 95% de «Sí, vull» entre els seus afins

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp51128000 pol191128172750

zentauroepp51128000 pol191128172750 / JOSE LUIS ROCA

No m’agrada el verb ’militar’ perquè és calcat al substantiu que s’aplica a dones i homes que juguen amb foc, amb armes de foc. En el passat em va passar pel cap afiliar-me al PSUC, però un oportú i turístic viatge en la meva vintena al Bucarest de Ceaucescu me’n va dissuadir completament al contemplar la ’nomenklatura’,enmig de la misèria, consumint caviar, xampany francès i petons de prostituta en un cabaret. Era molt millor ser ‘company de viatge’: mentre ells conduïen, temeràriament de vegades, tu podies observar el paisatge per la finestreta, i, a sobre, no pagar quota. Confesso que sempre he sentit una certa vergonya aliena, no exempta de pietat, pels afilats a les joventuts dels partits polítics, com si fossin menors d’edat forçats a treballar o a portar ulleres quan no les necessiten.

He conegutcàrrecs  d’alt rang de diversos partits, i tots m’han confiat que patien un suplici comú: rebre a primera hora, com el ring del despertador, un missatge sobre el qual han de dir o callar en públic al llarg de la jornada per no contradir-se entre ells. Com clons. Res més pavlovià que la cridòria unànime i enardida de militants i simpatitzants en els mítings de campanya, com si ignoressin la seva condició de teló de fons d’un producte de consum. Si algun d’ells vol saber sobre organització de campanyes, hi ha dotzenes de sèries nord-americanes que ho expliquen nuament.

Recompte a la búlgara

Notícies relacionades

Al llarg d’aquests últims dies, tres partits han donat veu i vot a les seves bases (la qual cosa en els castells equivaldria a la imprescindible pinya), i en els tres casos el recompte ha sigut a la búlgara (o romanesa) a l’haver aconseguit una mitjana del 95% de «Sí, vull» entre els seus afins. I, gràcies a això, Sánchez ha aconseguit allunyar-se dels seus barons i gerros xinesos, Iglesias dels seus pecats de ‘tiquismiquisme’ postsoviètic i Rufián de no ser titllat de Judes Iscariot, com al seu dia ell mateix va metaforitzar el llunyà Puigdemont.

Diuen les males llengües que el fet de disposar d’un carnet serveix, bàsicament, per portar-lo a la boca i així trobar feina més enllà delsmèrits  personals; però vist això, també habilita la militància per decidir quins futurs projectes de govern facin l’aleta o facin llenya. Sí, dels aproximadament 5.700 vots positius d’ERC –en cas de ser tan vinculants com el referèndum que negocien– podria dependre la formació d’un Govern espanyol a la seva imatge i semblança: mig republicà, mig d’esquerres.