Els beneficis del 'sí' a Sánchez

Tothom parla dels costos per a ERC de la votació en positiu per investir Pedro Sánchez. Els republicans estan acollonits. És natural, perquè acaben de perdre dos diputats mentre JxCat en guanyava un gràcies als aldarulls posteriors a la sentència. En efecte, animats pel que consideren un gran èxit i sense tenir gens en compte que des del 21-D l’independentisme porta extraviats més de 400.000 vots, els fidels a Puigdemont, encapçalats per Quim Torra i Laura Borràs, es disposen a boicotejar qualsevol acord. A fi de preparar el terreny del ‘no’, la fúria tuitaire contra ERC dels aliats de JxCat, la CUP i els postconvergents reconvertits en neoradicals s’ha redoblat i desbordat fins a fregar el deliri. Un tuit molt retuitejat assegura, en relació amb la consulta d’ERC, que qualsevol resultat superior al 90% significa, o bé que la pregunta està mal feta, o bé que era innecessària. Poca memòria, molta fúria de toro hispànic: el ‘sí’ del famós 1-O també va superar el 90%.

Més que de facilitar l’ascens al poder de Sánchez, que hem de donar per descomptat i s’ha posat en dubte per parapetar-se, les peticions d’ERC s’inscriuen en la campanya electoral de les pròximes autonòmiques. De manera més dramàtica i concreta, pretenen desbrossar el camí per assolir, per fi, la presidència de la Generalitat. ERC viu traumatitzada perquè dues vegades seguides, la primera el 21-D, l’altra a les últimes municipals, els dos primers llocs de la política catalana, presidència i alcaldia, se’ls han escapat de les mans quan ja els tocaven. Poca broma, doncs.

Notícies relacionades

Dia de la Constitució: Actes a Madrid, manifestacions a Barcelona | Directe

El Govern limita el diàleg amb Catalunya a la comissió bilateral

Però ERC compta amb poderosos aliats entre les files enemigues. Les ments menys ofuscades de JxCat temen, amb raó, que si d'aquí a pocs mesos comencem a veure presos al carrer, ni que sigui de permís penitenciari, totes les actuals esperances i expectatives postconvergents de recuperar l’hegemonia aniran en orris. La disminució dràstica de la tensió pot encaminar una riuada de vot expujolista i exsocialista, també del cinturó, cap al nou partit central, per descomptat que possibilista, de la vida política catalana. D'aquí les declaracions de Jordi Sànchez a EL PERIÓDICOJordi Sànchez de dilluns passat, i d'aquí tantes altres veus que d’una manera o d’una altra temen que la inversió de les tornes perjudiqui JxCat i beneficiï ERC.

Ara ja ha fet dos anys, Oriol Junqueras considerava que Carles Puigdemont havia de convocar autonòmiques i carregar en solitari les culpes de la claudicació. L'aleshores president va preferir el camí del mig, i ja n’hem vist les conseqüències. Puigdemont considera que, a tornajornals, Junqueras s'ha de carregar de neulers de la submissió a l’Estat repressor per emparar-se ell de la puresa independentista. Però ni els seus fidels no les tenen totes. Si comporta beneficis, seran tots per a ERC. Només que impliqui distensió, l’estratègia de Puigdemont, avui la dominant a JxCat, podria resultar mortal de necessitat per a l’espai postconvergent. Per això ERC vol Quim  Torra a la taula, perquè els legitimi i es deslegitimi quan se n’aixequi.