Mirant al Kremlin

L’independentisme va ser utilitzat pel procés per salvar el govern d’Artur Mas. I el procés va ser utilitzat per Rússia per desestabilitzar Europa. Si hi ha un guionista suprem, s’ho està passant en gran. Fa por pensar en la nova temporada.

Corria l’any 2012, el degoteig d’informacions sobre el 3% ja deixava intuir que feia lustresque Catalunya boquejava en un fangar de corrupció. Les vergonyes de Convergència començaven a quedar al descobert. Artur Mas era el president. El mateix que havia sigut conseller d’Economia i Finances, també d’Obres Públiques en les èpoques glorioses de Jordi Pujol.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Mas ja havia donat mostres de ‘trilerisme’ polític quan, el 2003, va exigir la rectificació de Maragall sobre l’acusació del 3%. Si no, es despenjaria de la negociació de l’Estatut. És a dir, la pàtria és important, però encara més salvar el xiringuito. Però el 2012 ja s’intueix que l’‘striptease’ (involuntari) de la corrupció serà imparable. Tampoc serà fàcil reduir l’enuig ciutadà davant de política austericida de Mas, entusiasta pionera a Espanya. Entre una cosa i d’altres, en l’horitzó polític convergent llueix l’ocàs. Fins que, ¡gran idea! ¡L’estelada! A Madrid, el govern del PP l’hi posa molt fàcil. Però, ¿es pot convertir una idea minoritària en majoritària? ¡Sí que es pot! Més encara quan has pogut robar durant vint anys gràcies al silenci o la complicitat d’un entramat empresarial, mediàtic i cultural.

L’independentisme creix. I la disputa entre ERC (els autèntics) i l’espai exconvergent (els connectats) el converteix en un cavall desbocat. En un evident factor de desestabilització d’Espanya. ¡Quin caramelet per a Putin! I ara sembla que entre els armilles grogues franceses, el Regne Unit del ‘brexit’ i el procés, Rússia s’ha posat les botes en això de trencar Europa. S’ha de veure, tanta llibertat i tanta democràcia per acabar provant de negociar mirant al Kremlin. ¡Qui l’hi anava a dir a l’alegre batalló de jubilats del procés!