Brussel·les desconfia de l'esquerra

Els governs amb partits a l’esquerra de la socialdemocràcia generen recel en la Comissió Europea, impregnada de la ideologia econòmica neoliberal. Les polítiques promogudes per la Comissió Europea de desregulació, retallada de drets socials i rebaixes fiscals a les rendes altes i a les grans empreses van agreujar la crisi financera del 2008 i van deixar els estats mal preparats davant la recessió. Després, la política d’austeritat ha impedit una recuperació robusta, ja que els ajustaments limiten la inversió pública i la desigualtat i precarietat impedeixen un consum elevat. Després d’una segona recessió a l’eurozona el 2012, la recuperació només es va consolidar perquè el Banc Central Europeu (BCE) va injectar 2,5 bilions d’euros en l’economia. El BCE ha hagut de reprendre aquest novembre les seves injeccions de 20.000 milions mensuals davant la debilitat econòmica.

L’esquerra radical Syriza va vèncer a Grècia en les eleccions del gener del 2015, després de cinc anys d’ajustaments draconians imposats per la Unió Europea (UE). El rescat va evitar elevades pèrdues a la banca alemanya, francesa i d’altres països, però va enfonsar Grècia i va disparar el deute públic al 179% del PIB. El Govern d’Alexis Tsipras va rebutjar més retallades per aconseguir un tercer rescat i va defensar una política alternativa, recolzat per un referèndum. Això va ser interpretat com un desafiament per la cancellera alemanya, Angela Merkel; la Comissió Europea, i la cúpula de la UE, que van decidir castigar Grècia, per impedir noves dissidències. El BCE va tallar els fons a la banca grega i la UE va imposar a Tsipras un pla de rescat encara més dur o l’expulsió de l’euro. El president de la UE, Donald Tusk, va justificar la decisió per evitar «el contagi ideològic» i demostrar que no cap «cap altra visió diferent a la política d’austeritat».

Esquivar l’esclat social

Tsipras, reelegit el setembre del 2015, va aplicar el nou pla i va evitar un esclat social, i ara per ara Grècia sobreviu sense ajuda europea. Però el cost ha sigut immens: l’economia es va contreure un 27%, l’atur encara és del 17%, la població en risc de pobresa arriba al 31,8%, el PIB per càpita ha caigut del 94% de la mitjana europea al 68% i el deute públic és extrem (180% del PIB). Els ajustaments van fer perdre a Syriza les eleccions al juliol, en què va vèncer Nova Democràcia, el partit conservador responsable de la crisi, ja que va falsejar durant anys els comptes públics.

La formació del Govern socialista portuguès d’Antonio Costa, el novembre del 2015, recolzat pel Partit Comunista i el bloc d’esquerra, també va desencadenar l’alarma a Brussel·les. Malgrat les objeccions de la Comissió Europea, Costa ha reduït el dèficit públic sense ofegar l’economia. Després de l’experiència de Syriza, Costa va optar per evitar xocs frontals, respectant les regles pressupostàries, però sense aplicar les mesures antisocials preconitzades per la UE. El Govern ha augmentat el salari mínim de 505 a 600 euros mensuals, ha revaloritzat les pensions, ha apujat el sou als empleats públics, ha apujat els impostos a les grans empreses i a les rendes altes i els ha rebaixat a les petites empreses i als salaris baixos i mitjans. Costa s’ha beneficiat d’una conjuntura favorable i s’ha recolzat en el consum, el turisme, les exportacions i la construcció, afavorida pels visats daurats i les exempcions a residents i jubilats forans.

L’obstacle del dèficit públic 

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

El creixement de Portugal ha sigut superior a la mitjana de l’eurozona des del 2016, però la inversió pública s’ha restringit per poder reduir el dèficit públic fins al 0,1% del PIB el 2019. La taxa d’atur se situa en el 6,6%, però la major part dels nous contractes són temporals. El «miracle portuguès» va ser reconegut amb l’elecció del ministre de Finances, Mario Centeno, com a president de l’Eurogrup el 2017. Malgrat el nivell nul de dèficit públic, la Comissió Europea ha demanat aquesta setmana ajustaments addicionals en el pressupost portuguès per al 2020.

El nou Govern Giuseppe Conte a Itàlia, format al setembre pels antisistema del Moviment 5 Estrelles, els socialdemòcrates del Partit Democràtic i l’esquerra de Lliures i Iguals també desperta recels. El Ministeri d’Economia està ocupat per Roberto Gualtieri del Partit Demòcrata per tranquil·litzar la UE. El recolzament del 5 Estrelles a la nova presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha sigut premiat amb la cartera d’Economia per a Itàlia en el pròxim Executiu comunitari. Malgrat que l’economia italiana està estancada i el dèficit públic se situa en el 2,2% del PIB, la Comissió Europea demana més ajustaments pressupostaris i valora negativament els plans d’inversió i el cost de les seves mesures socials.