Dues mirades

La pregunta d'ERC

Quan, com en aquest cas, fas una consulta, sempre saps quina resposta vols rebre

1
Es llegeix en minuts
adriana

adriana / DAVID CASTRO

La pregunta es podria haver formulat de moltes maneres. Podria haver estat una pregunta directa: «¿Estàs d’acord a pactar la investidura de PS?». Sí és sí. I no és no. Els detalls, els deixem per a la negociació. Aquesta pregunta, però, podria semblar massa taxativa. Si la resposta era ‘sí’, camp obert per negociar. Si era ‘no’, portes tancades. De manera absoluta. La introducció d’un condicional afegeix, paradoxalment, més certesa i, alhora, més confusió. Perquè, en el cas dela consulta d'ERC a la militància («¿Estàs d’acord en rebutjar la investidura si...») el sí és un sí al rebuig, és a dir, un ‘no’ a la investidura, mentre que la negativa, que hauria de ser un aval per a la negociació, no és exactament un sí, sinó un embolic encara més notable.

Quan, com en aquest cas, fas una pregunta en una consulta, sempre saps quina resposta vols rebre. ¿Quina vol tenir a mà ERC a l’hora de contemplar la possibilitat d’un pacte? ¿O és que ha plantejat la qüestió amb tant de circumloqui perquè és en la indefinició de la militància on viurà amb més comoditat? Jo crec que les claus són les paraules «acord», «abordar» i «mesa». És a dir, no res de concret. Elogi de la contingència.