Insisteix Sánchez Llibre

A Espanya i a Catalunya és clamorosa l’absència de polítics o ciutadans notables que, quan falla de forma greu la capacitat de pacte, sàpiguen bastir ponts de contacte. El llavors nou president de Foment, Josep Sánchez Llibre,ho va intentar l’any passatal convertir el sopar anual de la patronal catalana, en què s’entreguen els premis Carles Ferrer Salat, en unacrida pública a la negociació i el pacteentre els governs d’Espanya i Catalunya i que el 2019 hi hagués uns pressupostos tant aquí com a Madrid.

Va ser un intent fallit perquè el famós esborrany dela declaració de Pedralbesva acabar en no res. ¿Per exigències excessives del Govern català? ¿Per indecisions del Govern de Madrid? ¿Per l’impacte de la campanyacontra la declaració i el famós mediadorde la dreta política i mediàtica, reforçada per l’alarma de sectors socialistes? 

Tensió entre els dos Governs

Potser per les tres coses. Al final ERC va votar contra els Pressupostosdel 2019 (al costat del PP i Cs), es van haver de convocar eleccions l’abril, que s’han repetit el novembre, i estem amb la mateixa inestabilitat (no només política sinó constitucional) que fa un any. Però Sánchez Llibre, que ha de tenir molta fe democristiana en el tan catòlic bé comú, hi insisteix. En el mateix sopar d’aquest any ha aconseguit asseure a la mateixa taula Nadia Calviño, vicepresident econòmica ‘in pectore’, i Pere Aragonés, vicepresident de la Generalitat. És una foto inèdita quan la tensió entre els dos Governs (i els partits que els sustenten) s’ha disparatper la sentència del Tribunal Suprem i per la contesa electoral. Però la realitat és la mateixa: sense un mínim de complicitat entre Barcelona i Madrid no sortirem d’una paràlisi perillosa que es pot incrementar. I l’aval de la presència dels secretaris generals de CCOO i la UGT al sopar indica quela preocupació no és només una cosa de Foment i la Pimec. 

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

El segon missatge de Sánchez Llibre va ser aplaudir que ara hi hagiun pacte de govern entre el PSOE i Podem. Després de tant criticar la ingovernabilitat no seria coherent –diu el president de Foment– que s’ataqués un acord que encara està pendent de la sensatesa d’ERC (o de Cs). Una altra cosa és el criteri que l’empresariat tingui davant el programa de govern i Sánchez Llibre va puntualitzar que hi ha aspectes de la reforma laboral que han ajudat a superar la crisi. L’atur ha caigut del 27% al 14% i ha generat molt poder de compra. ¿La reforma laboral no ha tingut res a veure? És positiu que els empresaris defensin el que creuen convenient sense interferir en la sobirania del Parlament per formar govern.

El tercer missatge de Sánchez Libre –que contrasta amb posicions més ambigües– és lafermesa en la defensa de l’economia catalana. Això d’«independència o barbàrie»és una barbaritat davant la qual és inconcebible que la societat catalana –i la Generalitat– no hagin reaccionat amb contundència. Paralitzar aeroports, l’AVE o les autopistes, com advoquen els del Tsunami,és ignorar el món en què es viu.