Putin, l'espia que va ressuscitar Rússia

Vladímir Putin escorcolla com ningú les debilitats d’Occident. En pacients i audaces jugades, ha ressuscitat l’ànima imperial de Rússia i ha estès la seva influència pel planeta. Espia del KGB durant 16 anys, segons la seva biografia oficial, el president rus avança els seus peons en cada pas en fals del seu homòleg nord-americà i ocupa els forats deixats per Donald Trump al Pròxim Orient, Àfrica, Àsia, Europa i, fins i tot, a l’Amèrica Llatina.

Castigada per Occident amb fortes sancions econòmiques per la seva annexió de Crimea el 2014, Rússia ha fet de la seva travessia del desert l’escenari des del qual construir aliances, reforçar el seu Exèrcit, fer servir les noves tecnologies per desplegar la seva propaganda i impulsar les seves vendes de petroli, gas i armes; els tres pilars del seu comerç. Després que l’enfonsament de la Unió Soviètica el deixés sumit a la ruïna, el tsar Putin ha tornat a convertir el seu país en un actor fonamental de la geopolítica del segle XXI.

El pacte amb Ankara

La jugada més sorprenent és la que ha situatRússia com a gran mentor de la guerra siriana. Moscou i Ankara han arribat a un acord pel qual tropes russes patrullen juntament amb turques, que són tropes de l’OTAN, per una zona de 10 quilòmetres de profunditat al llarg de la frontera entre Turquia i Síria. El pacte defensa la unitat territorial de Síria, facilita la reubicació de milions de refugiats a terra sirià i crea el final de vuit llargs anys de sagnant guerra.

El 2015, Putin es va involucrar militarment i diplomàticament en el recolzament al president sirià, Bashar al-Assad. El 2019, no va dubtar a enviar bombarders i caces a Veneçuela quan Washington titubejava sobre si intentar treureMaduro per la força. Els seus aventurerismes exteriors, no obstant, molesten cada dia més molts dels seus ciutadans, cansats de la corrupció i la burocràcia que alimenta una oligarquia allunyada del sentiment de la majoria.

Aquest estiu es van produir protestes multitudinàries contra qui dirigeix el país amb puny de ferro des de fa 19 anys, ja que va idear un artifici per mantenir-se en el poder sense violar la Constitució, que només autoritza dos mandats presidencials consecutius. Va donar suport al seu home de confiança, Dmitri Medvédev, perquè es presentés a les presidencials i l’anomenés primer ministre. Mai abans un cap de Govern rus va tenir tant poder, i un cap d’Estat, tan poc, com en aquells quatre anys (2008-2012). Putin va guanyar les presidencials del 2012 amb el 64% dels vots, i les del 2018 (ara els mandats són de sis anys), amb el 77%.

Aliat de l’Iran i Síria, el líder rus conrea unes estretes relacions amb Israel i últimament s’ha acostat a l’Aràbia Saudita, l’altre gran actor del Pròxim Orient, sense el beneplàcit del qual és impossible assolir la pau en aquesta maltractada regió. A més, Moscou, ofegat per les sancions econòmiques, ha obert les seves portes alsinversors del golf Pèrsic desitjosos de diversificar la seva economia.

Amb un PIB d’1,4 bilions d’euros el 2018, l’11è del món (un lloc per davant d’Espanya), Rússia s’ha colat en el joc de les dues superpotències, els EUA i la Xina, amb l’afany de crear un món multipolar en el qual les regles no les marqui Washington en solitari, sinó que hi intervinguin un grapat d’actors. A més d’aquests tres, amb els països de les seves respectives esferes d’influència, tindrien un paper rellevant altres grans economies, com ara la Unió Europea, l’Índia, Indonèsia, Turquia i el Brasil.

La guinda dels assoliments russos

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Potser la guinda dels assoliments russos és l’estrepitós fracàs de l’expresident ucraïnès Petró Poroixenko–l’objectiu del qual era pegar-se a Occident i allunyar-se de Moscou– en les eleccions del març. El triomf del còmic Volodímir Zelenski no només ha rellançat les negociacions per acabar la guerra híbrida a la regió limítrofa del Donbass, sinó que les pressions de Trump a Zelenski perquè investigués els negocis del fill de l’exvicepresident nord-americà i candidat demòcrata Joe Biden han esfondrat la credibilitat dels EUA a Ucraïna i amenacen amb un‘impeachment’a Trump.

Europa està dividida entre els qui, com França, consideren que ha arribat l’hora de restablir relacions plenes amb Rússia per evitar que continuï consolidant-les amb la Xina , i els que, com els bàltics, només veuen en el seu veí un perillós enemic. Al juny, en una visió més pragmàtica i impulsada pels menyspreus de Trump, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va tornar a Moscou els drets de vot que li va suspendre després de l’annexió de Crimea, cosa que es va traduir en la retirada dels parlamentaris russos, que han tornat a ocupar els seus escons.