Vox, la mort i la primavera

La ciutadania cada vegada sent més desconfiança cap als polítics. Ho deia el CIS, en les últimes dades publicades, on un 72,5% expressava sentiments negatius, però també els resultats de les últimes eleccions espanyoles. Els ciutadans som nets de la desafecció política –de què ja alertava José Montilla fa 12 anys–; fills de la desconnexió d’Espanya de molts catalans i de molts espanyols respecte a Catalunya –de què ja advertia Iñaki Gabilondo fa quatre anys–; i presents en una profunda crisi social que fa més de 10 anys que dura i expulsa gent del sistema.L’extrema dreta, clara guanyadora de les últimes eleccions, es fa forta precisament per aquesta profunda debilitat política. Per això, el pacte entre Sánchez i Iglesias era necessari, per prémer ‘pausa’ a la pel·lícula, però en cap cas per resoldre d’una altra forma el final fatal.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Si ho comparem amb Alemanya, França o Itàlia, la fragmentació parlamentària i els pactes amplis, els reequilibris de poder, no han solucionat la irritació de la gent, l’han empitjorat. Han continuat els projectes buitsd’ànima i això ha fet créixer encara més l’extrema dreta i les múltiples protestes. Si el pacte, doncs, no revisa el cor i el cervell del sistema, que ara sagna per tots costats, si no és un pacte amb el carrer, que posa la gent en el centre del debat, el país serà fulminat ben aviat.

Fa poc vaig anar a veure‘La mort i la primavera’, de Mercè Rodoreda, dirigida per Joan Ollé. És una obra fosca, un malson cruel, que espanta. Explica un món que es troba molt a prop i que Ollé ha sabut connectar brillantment amb el present polític. L’obra va estar massa pocs dies al TNC, però si hi torna, que segur que ho farà, vagin a veure-la. Ensenya la veritat més dura, la mort de la primavera i la primavera de la mort. Imprescindible el missatge: no podem oblidar. Perquè la memòria –la mort i la primavera– és l’únic que ens salvarà davant de tanta irresponsabilitat i poca capacitat. Mentrestant, Vox es frega les mans.