La pregunta oblidada de Boye a Torra

El president de la Generalitat, Quim Torra, compareixia al TSJC per acusar l’Estat de vulnerar els drets dels catalans, i ho va fer mitjançant un curt i didàctic diàleg amb el seu advocat, Gonzalo Boye. Tots dos van seguir un guió al qual només li va faltar una pregunta, la que hauria permès entendre per què la desobediència assumida per Torra als requeriments de la JEC per retirar la pancarta dels presos polítics i el llaç groc va ser només transitòria si, com havia argumentat anteriorment el president, mantenir-les al balcó era un acte polític irrenunciable.

La breu història de la desobediència de Torra va acabar amb la substitució de la pancarta prohibida per una altra que feia referència a la llibertat d’expressió. El detall no va merèixer cap referència en el meticulós guió Boye-Torra al suposar una evident contradicció amb tot l’argumentari polític desplegat davant del tribunal per explicar les raons per no retirar del balcó del Palau de la Generalitat la pancarta inicial i el llaç groc. La decisió es justificava, va dir Torra, tant en les instruccions del Parlament com en l’opinió pública majoritària que considera una injustícia la judicialització de la política i l’empresonament dels líders del procés, així com el caràcter no partidista dels llaços grocs i l’estelada.

Gesticulació política

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

La JEC pretenia, segons l’opinió de Torra, fer-lo caure en prevaricació política del mandat parlamentari i social, a partir d’una «ordre no taxativa», «il·legal», «nul·la», un autèntic «acte de censura». L’oblit de Boye en el seu interrogatori va impedir al tribunal i a tot el país conèixer els motius que van empènyer el president de la Generalitat a desdir-se del seu teòric compromís ineludible amb el Parlament i la majoria social. L’interès polític de conèixer els esmentats motius probablement seria irrellevant per al tribunal, no obstant, aquests detalls permetrien a l’opinió pública, en especial als seus seguidors, valorar la gesticulació política del president amb més coneixement de causa i eludir la crítica recurrent de banalització de la desobediència implícita en l’episodi.

Torra va negar l’evidència d’haver complert, en última instància, el mandat de la JEC («no la vaig complir; sí, vaig desobeir», va dir), apostant formalment per una eventual inhabilitació que no aportarà cap pau al revoltat escenari de la política catalana i espanyola. El canvi de to que persegueixen ERC i el PSOE en relació amb el conflicte polític per fer possible un govern d’esquerres podria quedar seriosament compromès si el tribunal es dona massa pressa a redactar la resolució i resultés condemnatòria. De tota manera, la inhabilitació, si esxistís, no seria efectiva (tret d’una candidatura electoral, mai plantejada) fins que la condemna fos ferma, per això la seva incidència en l’agonitzant legislatura catalana no seria imminent i ERC podria continuar instal·lada en el seu dubte sobre els avantatges i inconvenients d’accelerar o no la caiguda del govern.