L'ENDIMONIADA INVESTIDURA

Quan el llop ensenya les orelles

ERC té la clau del nou Govern i tot indica que prefereix un pacte, tot i que dependrà que hi hagi algun tipus de taula de negociació

2
Es llegeix en minuts
aragonesok

aragonesok

Els resultats electorals han volgut que tot depengui d’Esquerra Republicana. Un ‘no’ d’ERC seria letal per a Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Una abstenció obligaria a una cirurgia fina que no sol practicar-se en aquest país. Un ‘sí’ garantiria la investidura de Sánchez. Permetria començar a caminar. Menjar el torró sense l’espectre d’unes eleccions que podrien donar-li a la dreta una oportunitat definitiva. 

Li veiem les orelles al llop i això ho explica gairebé tot. També les divisions de l’independentisme català, tot i que Oriol Junqueras sap més d’història que Carles Puigdemont (per l’experiència del seu partit i el seu coneixement dels anys 30) i està més atent al llop que l’home de Waterloo. Excitat per la perspectiva d’unes quantes pulles legals a l’Estat, Puigdemont pensa que el llop és més aviat un ‘canis lupus familiaris’, un gos fàcil d’acovardir fent espetegar la corretja, o sigui, tallant l’AP-7 i ocupant estacions de l’AVE. 

Acord amb gripaus

Són moltes les circumstàncies que decidiran la posició d’Esquerra. Tot indica que prefereix un pacte, tot i que s’hagi d’empassar alguns gripaus, abans que assumir la responsabilitat que els llops udolin pels camps gèlids de la Terra Alta. Dependrà del fet que hi hagi algun tipus de taula de negociació, encara que no sigui una taula, que es pugui parlar de tot sabent que hi ha alguns temes que convé deixar per més endavant (sobretot quan el recolzament a l’independentisme ha perdut més de cinc punts en un sol trimestre, després d’unes condemnes tan desproporcionades). 

El vicepresident Pere Aragonès té algunes cartes a la mà per defensar la necessitat d’una negociació. Inversions que evitin el col·lapse de la sanitat, pressupostos creuats de l’Estat, la Generalitat i Barcelona, la necessitat de posar fi al caos provocat pelTsunami Democràtic i els CDR, i allunyar-se de les informacions sobre trames financeres i internacionals que poden fer baixar el recolzament a l’independentisme tres o quatre punts més a la pròxima enquesta del CEO.

Del costat bo

Té el recolzament de Junqueras. Com a historiador, el líder d’ERC sap que, en general, quan el llop ensenya les orelles a Espanya, l’esquerra nacionalista catalana ha estat del costat bo de la història. Dels qui defensaven una Espanya democràtica, plural, contrària als vents feixistes que recorrien l’Europa de la primera meitat del segle XX. Lluís Companys és el paradigma d’aquesta actitud.

Notícies relacionades

Quan les tropes de Juan Yagüe atalaiaven el Llobregat, Juan Negrín, que sempre l’havia menystingut, li va demanar que fes un discurs patriòtic dirigit als catalans. Era el 20 de gener de 1939 i Companys va radiar el seu últim discurs tres dies abans de començar la retirada. Va demanar donar-ho tot, «en dolor i en sang, en defensa de la nostra estimada terra». No va servir de res perquè ja era tard, però ho va fer.

Salvant les distàncies, que són siderals, ara Junqueras té un dilema semblant: recolzar l’acord PSOE-Podem o obrir la porta a una altra repetició electoral que podria portar la dreta a creuar el Llobregat.