Micromasclismes

Peces misògines

El model de dona que se'ns proposa des dels mitjans ja no és el de florero sexi, però continua vestint per lluir, no per treballar

1
Es llegeix en minuts

veronica iaki lasextanoche

veronica iaki lasextanoche
anapastor vicentevalles eldebateenatresmedia 01

/

Els platós de televisió són llocs inhòspits. Caixes buides enormes, el terra és ple de trampes (un cable aquí, un desnivell allà), l’espai útil és, en realitat, només una taca decorada amb escantellats que no es veuen a lapantalla, i normalment hi fa fred. Molt fred.

Aquest comentari, naturalment, el solem fer lesdonesque els trepitgem; als homes rares vegades els he sentit dir res sobre això. Perquè la roba que porten, en unregistre formalo semiformal, comporta una americana i una camisa de màniga llarga. En canvi, les presentadores i les convidades vesteixenvestits o bruses finesde tirants a una temperatura glacial, fins i tot a l’hivern, perquè els equips electrònics no van bé amb la calor; i l’aire condicionat no afluixa mai.

Llenguatge de símbols

Notícies relacionades

Lamodaés un llenguatge de símbols que tenim tan interioritzats que ni tan sols els qüestionem. Res menys natural –tot i que ens sembli que ho és– que un home emmagatzemi les seves pertinences a lesbutxaquesdels pantalons, mentre que en la gran majoria dels vestits i pantalons de dona aquests són, a tot estirar, poc més que ornamentals. Que creguem que els abrics ambmàniga tres quartsprotegeixen del fred. Que pensem que les bosses sense nanses tenen sentit forad’Instagram. Perquè en aquest subtext és on es juga la partida: el model de dona que se’ns proposa des dels mitjans ja no és el deflorero sexi, però continua vestint per lluir, no pertreballar.

La imatge pública de les dones es construeix sobre un vestuari professional amb soterrades –però molt reals– restriccions funcionals, tot i que, per sort, ja no se sentin aquelles notícies sobre hostesses o infermeres que havien d’anar a la vaga o al jutjat per poder portar pantalons. Però en això encara surt algun ximple a queixar-se del’onada de puritanismeque pel que sembla ens té oprimides a les dones. No sé a vostès, però a mi el que de veritat m’oprimeix els peus són elstacons, i les dimensions de l’escot me les marca una altra onada ben diferent: la del fred.