Editorial

La barbaritat de la barbàrie

L'independentisme hauria de rebutjar qualsevol protesta que s'expressi en termes autoritaris

2
Es llegeix en minuts
cdr

cdr

Els disturbis que es van succeir com a reacció a la sentència del procés van despertar justificats senyals d’alarma pel mal que representaven per a la imatge de Barcelona i per al conjunt de l’economia catalana les protestes violentes als carrers i el bloqueig d’infraestructures clau com l’aeroport. Aquesta setmana hem tornat a veure com una part de l’independentisme, aquesta vegada convocats per l’anomenatTsunami Democràtic, recorria a accions que han impedit el funcionament normal del país. L’inacceptablebloqueig de la fronteraamb França i els talls a les vies durant tres dies no només han alterat la vida quotidiana de milers de persones, sinó que també han perjudicat l’activitat econòmica. El risc no és poc important, han advertit destacats executius, com el president de Seat, Luca de Meo, que assenyalava la dificultat d’atreure inversors a Catalunya en un escenari d’inestabilitat.

La situació és tant o més preocupant perquè els avisos del món econòmic són constantment desatesos per alts càrrecs de les institucions, inclòs el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, que es limita a minimitzar els efectes econòmics de les protestes. Aquesta actitud tèbia és especialment incomprensible en el president de la Generalitat, Quim Torra, que representa tots els catalans i l’Estat a Catalunya. La seva actitud complaent des del primer dia amb els Comitès de Defensa de la República (CDR) l’inhabilita de fet per mantenir-se en el càrrec. La principal preocupació d’un president és que el país funcioni i això inclou la seguretat dels manifestants, però també la llibertat de moviments dels que no es manifesten. No entendre això és simplement abandonar les funcions.

En aquest punt, resulta alarmant que elsCDR hagin intentat capitalitzar les últimes protestes amb un nefast comunicat, impropi d’algú que pretengui defensar cap dret, perquè té un plantejament autoritari. «Independència o barbàrie», diu el seu manifest, en què s’atribueix una representativitat que no té, entre altres coses perquè una organització sense cares visibles no pot representar ningú. I en la mesura en què la resta de les organitzacions independentistes es neguen a condemnar aquestes conductes, aquest tic autoritari contamina el conjunt del moviment, que en el seu moment va resultar atractiu a alguns catalans per la seva proposta de regeneració i d’obertura democràtica. Independència o barbàrie és pura i simplement una barbaritat que ningú com cal pot subscriure, ni per acció ni per omissió. La protesta contra una sentència judicial té empara en la llibertat d’expressió quan transcorre dins dels límits de la convivència i delrespecte al conjunt de la societat. Resulta simplement un sil·logisme defensar els que defensen la independència de Catalunya com la millor solució per als catalans, amargant la vida i l’economia als mateixos catalans que són les principals víctimes dels talls, dels bloquejos i dels boicots. Resulta tot un símptoma que una barbaritat com aquesta s’hagi de combatre en un país europeu a començaments del segle XXI.