IDEES
¿Com mirar el cine del passat?
los-aristogatos
En la nostra relació amb el cine del passat hi pot haver decisions bones i dolentes, però en un moment en què absolutament tot es qüestiona (i, sempre que no caigui en el deliri, és bo que sigui així per saber on som) està bé passar a l’acció. Ahir llegia a ‘Variety’ una notícia sobre Disney Plus que té a veure amb això. La plataforma de ‘streaming’, que encara no ha arribat a Espanya i al catàleg de la qual hi ha propostes de totes les èpoques, ha col·locat en algunes de les seves pel·lícules, entre elles ‘Dumbo’ (1941), ‘La dama i el rodamon’ (1955) i ‘Els aristogats’ (1970), un ‘disclaimer’ amb la següent advertència: «Aquest programa es presenta com es va crear originalment. Pot incloure descripcions culturals obsoletes».
La tendència a descontextualitzar les pel·lícules i arrossegar-les irremissiblement al present exigeix una conversa sobre com mirem el cine del passat
La decisió es pot qüestionar de moltes maneres, la majoria raonables. Hi haurà qui culpi Disney de cobrir amb aquesta advertència les males decisions que va prendre en el passat (films amb estereotips culturals o caricatures racistes). Hi haurà qui vegi en aquest gest una nova mostra de correcció política. Hi haurà qui consideri que les pel·lícules han de valer-se per si mateixes, sense una empenta que les resituï i/o les redimeixi. I hi haurà qui cregui que és una idea formidable, especialment com a alternativa a la catàstrofe de la negació, la cancel·lació i el conseqüent oblit de pel·lícules que existeixen i l’espectador ha de tenir l’opció de veure-les (i, per descomptat, de qüestionar-se-les).
L’especialista en animació Jordi Sánchez-Navarro tuitejava el següent sobre això: «Disney aposta pel ‘disclaimer’ abans que per la manipulació de les obres originals. Fantàstica decisió». Jo soc en aquest últim bàndol, tot i que pugui simpatitzar amb alguns dels altres. Però l’important no és tant qui va més encaminat com el debat en si mateix. Aquest tipus de decisions, de moviments, són fonamentals perquè bloquegen les males inèrcies i generen (o haurien de fer-ho) conversa sobre cine. I és evident que la tendència a descontextualitzar les pel·lícules i arrossegar-les irremissiblement al present exigeix una conversa sobre com mirem el cine del passat. Tot i que, per descomptat, això últim també estigui obert a debat.
