Es necessita el PP

Vox mira a Espanya i brinda amb els seus 52 diputats. A la seva copa, un còctel de falangisme ressuscitat, un bon raig de populisme ultra (el mateix del qual beuen Trump, Salvini o Bolsonaro), un altre llarg d’essències identitàries i unes gotes de solucions ràpides per als desheretats de la socialdemocràcia. Un combinat de corrent internacional amb herències i problemàtiques locals.

És innegable que Vox beu del conflicte català. Tota la dreta espanyola actual, amb els seus auges i caigudes, està vinculada al procés. El PP de Rajoy es va acarnissar amb els 4 milions de firmes que va recollir per tot Espanya contra l’Estatut (també van engreixar l’independentisme). Aquell mateix 2006 es va constituir Cs. Va créixer crispant i fomentant el menyspreu al nacionalisme català. I va arribar Vox, va redoblar els atacs i es va menjar Rivera Rivera i ja mira Casado als ulls. Ara, només el PP el pot frenar i salvar-se a si mateix. Paradoxalment, només hi ha una manera: implicar-se en la solució catalana. En la via dura sempre el guanyarà Vox, però el terreny del conservadorisme com cal europeu a Espanya està inhabitat. Aquesta és la seva oportunitat. I la de tots.