Editorial

Les urnes i el Tsunami

El Govern de la Generalitat no pot encoratjar accions que suposin un sabotatge a l'economia catalana

1
Es llegeix en minuts
buena-para-el-directo

buena-para-el-directo

L’independentisme ha sortit reforçat del 10-N, la primera cita amb les urnes que ha permès calibrar el parer de la societat catalana després de la sentència del Tribunal Suprem (TS) als líders del procés. En bloc, l’independentisme va aconseguir el seu millor resultat en unes eleccions generals i ERC va ser el partit més votat, tercera victòria en aquest 2019 després del 28-A i de les municipals. Junts per Catalunya (JxCat) va augmentar en un diputat la seva presència a Madrid, fet que va ser rebut gairebé com una victòria per l’espai postconvergent, i la CUP va aconseguir entrar al Congrés amb dos diputats.

Tot i així, els números també indiquen que, malgrat la seva pujada, l’independentisme no aconsegueix la majoria dels escons ni el 50% dels vots. I és que el PSC també va tenir un bon resultat després d’una campanya difícil, per la polarització i l’enduriment del discurs de Sánchez, i En Comú Podem va mantenir els seus set escons. Els catalans van tornar a dibuixar la mateixa foto fixa que es repeteix elecció rere elecció: l’independentisme no passa el llindar del 50% dels vots. En termes interns, malgrat la victòria de l’ERC, els postulats més durs de JxCat i la CUP s’han vist premiats, un missatge de cara a la previsible celebració d’eleccions a Catalunya. No obstant, els ciutadans continuen donant majoritàriament la seva confiança a ERC i al PSC a Catalunya, un mandat democràtic que atorga a aquests dos partits la responsabilitat de buscar una sortida política.

Ara bé, les crides al diàleg de l’independentisme es veuen entelades per les iniciatives del Tsunami Democràtic. La seva acció d’ahir (bloquejar la frontera de la Junquera) no ajuda a crear un ambient propici a la negociació que l’independentisme diu que vol. I sí que perjudica l’economia catalana, a més d’afectar les persones atrapades a la frontera. Com reclama la patronal Foment, el paper del Govern no ha de ser el d’animar aquests sabotatges al funcionament normal del país, sinó el de garantir la lliure circulació en infraestructures claus, com ara els accessos a la frontera amb França.