RESULTATS A CATALUNYA

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp50844383 barcelona 10 11 2019  pol tica   elecciones generales 10n er191110225014

zentauroepp50844383 barcelona 10 11 2019 pol tica elecciones generales 10n er191110225014 / FERRAN NADEU

L’independentisme ha aconseguit un molt bon resultat. Els seus fonaments continuen demostrant una solidesa extraordinària. Temps enrere alguns van sostenir, amb indissimulat aire de suficiència, que era un suflé i que baixaria més d’hora que tard. No ha passat, al contrari. ERC, Junts per Catalunya i la CUP sumen 23 escons (un més que el 28 d’abril i el millor balanç conjunt de l’independentisme). En Comú Podem, partidaris, com els independentistes, d’un referèndum, n’aconsegueixen 7. Entre tots ells, 30 dels 48 diputats que corresponen a Catalunya. Per la seva banda, els socialistes aconsegueixen 12 representants i els partits espanyolistes de dretes (el PP, Vox i Ciutadans), 6.

Com el dinosaure del conte d’Augusto Monterroso, els independentistes no desapareixen, encara que Pedro Sánchez, igual que un nen, insisteixi a tapar-se els ulls amb els palmells de les mans. Encara que simuli que no existeixen –no va voler parlar amb ells en la ronda de contactes per a la seva fracassada investidura– o es negui a atendre les trucades del president Torra. O vulgui reduir un enorme problema polític i de democràcia a «un problema de convivència entre catalans». O corri rere el PP, Ciutadans i Vox i adopti una agressivitat en relació amb Catalunya de la qual cap presidenciable socialista havia fet ús mai.

Aquesta vegada, amb l’entrada de la CUP, seran tres les veus de l’independentisme al Congrés. En si mateix això no té res de dolent. Catalunya és plural. L’únic que es pot criticar té a veure amb la CUP, ja que no és lògic que qui crida a arremetre immediatament contra l’Estat rebutgi els acords i un grup parlamentari unitari. En aquest apartat, ERC i Junts per Catalunya són més coherents. Els primers van per lliure perquè aposten per una estratègia pragmàtica, a mitjà i llarg termini, mentre que, per la seva banda, els postconvergents, que en la seva estratègia es troben més a prop de la CUP, reclamen unir forces.

Notícies relacionades

Per més que resulta evident que el millor per a la defensa de la seva proposta seria que l’independentisme disposés d’un gran grup parlamentari a Madrid, això no passarà. El motiu són les estratègies trobades: la d’ERC, la de la CUP i la de Junts per Catalunya. A l’interior d’aquesta última força s’entaula, a més, una aspra batalla entre els puigdemontistes i els dirigents més pragmàtics. La ideologia entre pueril i intransigent de la CUP actua com a element distorsionador, i dificulta poder comptar-hi seriosament.

Per si fos poc, l’independentisme va quedar escapçat amb la marxa a l’estranger i l’empresonament dels seus principals líders, situació per a la qual les condemnes del Suprem han suposat l’última baldada. Al marge del paper que puguin continuar jugant, per exemple, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, l’independentisme necessita, i molt, una nova generació de dirigents. Gent nova que haurà de donar-se a conèixer, madurar i guanyar-se l’autoritat entre els seus en molt poc temps. No resultarà senzill.