Eleccions decisives
Superar el bloqueig polític
A Espanya i altres països s'està vivint una radicalització perillosa per l'emergència de l'extrema dreta
tapia
Gideon Rachman, editorialista del ‘Financial Times’, ha escrit que vivim a l’era del bloqueig democràtic: «Els països celebren eleccions que no arreglen res. Llavors les tornen a celebrar, però es troben amb un resultat que tampoc permet formar govern. I han de continuar intentant-ho»
Rachman es refereix específicament al cas d’Espanya –quatre eleccions generals en quatre anys– i al d’Israel, que després de dues eleccions aquest any sembla anar a unes terceres. Espanya i Israel tenen lleis electorals proporcionals però hi ha una tendència similar al bloqueig en altres països. A la seriosa i estable Alemanya es va tardar cinc mesos a poder repetir la gran coalició després de les eleccions del 2017.
Rachman atribueix la raó del bloqueig a la fracturació del sistema dels dos grans partits, que ha de tenir causes diverses, entre les quals socials, i a la radicalització produïda per l’emergència dels partits d’extrema dreta. A Espanya el bipartidisme imperfecte va explotar amb l’aparició de dos partits nous, Cs i Podem, que no han regenerat el sistema, sinó que l’han complicat. I aquest any per l’emergència de Vox, que els sondejos col·loquen com a tercera força substituint Cs. Sí, fractura del bipartidisme i radicalització.
A Espanya els dos grans partits tenen la culpa perquè no van saber abordar –ni junts ni separats– la gran crisi econòmica i tampoc han sabut encarrilar la crisi catalana. Al contrari, Catalunya s’ha convertit des de fa anys en el principal argument del PP i de Cs contra el PSOE. Però els últims esdeveniments –l’aparició de brots violents independentistes– semblen estar donant més empenta a Vox que al PP i Cs.
Convertir Catalunya, el primer problema d’Espanya, en l’eix de la radicalització només pot complicar encara més una solució raonable
Ens podem trobar doncs la nit del 10-N amb un altre bloqueig en què l’existència de sis partits ‘nacionals’ més uns quants més de nacionalistes ens doni un parlament amb grans dificultats per aconseguir una investidura, no diguem ja una governabilitat raonable. Pedro Sánchez proposa que –sense acord– es deixi governar la llista més votada, però això és només el desig d’una part que, al no estar aplicat en la llei, es pot obviar perfectament. Toca llavors apel·lar a la responsabilitat i a la capacitat de pacte dels partits, però tampoc hi ha cap raó perquè es produeixi ara el que, potser en millors condicions, no es va aconseguir després de les eleccions de l’abril.
Amb tot el més preocupant és la radicalització. Sectors de la dreta espanyola han sigut des de sempre reticents o contraris a l’autogovern català, però la declaració unilateral d’independència del 2017 ha augmentat aquest anticatalanisme i l’aparició recent de brots de violència en el moviment independentista, desconeguts fins ara i que no han sigut condemnats amb prou puntualitat i contundència pel president Torra, han agreujat aquesta intolerància que es visualitza en el creixement sensacional de Vox a les enquestes.
I el pitjor és que el PP de Casado –que havia iniciat una certa moderació– i Cs, que gesticula contínuament per evitar l’ofec que li prediuen les enquestes, estan seguint la radicalització de Vox. Només així s’entén que l’Assemblea de Madrid hagi aprovat una moció de l’extrema dreta, avalada per Cs i el PP, en què es demana la il·legalització dels partits independentistes. És una declaració impròpia d’una comunitat autònoma però el més greu és que nega l’Estat de Dret i el principi de pluralitat política ja que la il·legalització correspon –com va passar en el cas de Batasuna– al Tribunal Suprem i en el seu cas al Constitucional. A més, la il·legalització de partits que a Catalunya tenen el recolzament del 47% de l’electorat seria un disbarat majúscul ja que negaria de forma espectacular el principi de llibertat d’associació i el de pluralitat política.
¿Com dos partits de centredreta s’han pogut deixar arrossegar a aquesta monstruositat política?
Segurament per vertigen electoral davant unes enquestes que donen a Vox gairebé els mateixos diputats que ara tenia Cs. El gran perill del bloqueig polític no és només la ingovernabilitat, sinó que en el cas català –el problema polític mes rellevant que té Espanya– condueix al vertigen electoral i a una radicalització molt perniciosa que només pot aconseguir fer més greu i irresoluble el problema.
Aquest diumenge toca votar en unes eleccions que poden ser decisives i en què seria positiu que es reduïssin els riscos de bloqueig i de radicalització que cada vegada estan fent l’ambient més irrespirable
