Editorial

Coercions a la llibertat d'informació

Els vetos informatius de Vox demostren la perillosa concepció que té de les llibertats

1
Es llegeix en minuts
undefined50791972 el presidente de vox y candidato presidencial  santiago abas191108143018

undefined50791972 el presidente de vox y candidato presidencial santiago abas191108143018 / Enrique Palomares

El partit ultradretà Vox ha intentat vetar els periodistes d’‘El País’ i la cadena SER el seguiment de la seva campanya electoral, una decisió intolerable que se suma a les traves que la formació està posant a molts altres mitjans, entre les quals quatre televisions, dues emissores de ràdio, el diari ‘El Mundo’ i sis publicacions digitals. En el cas dels periodistes del grup Prisa, el veto es produeix com a resposta a un editorial crític, com va reconèixer amb desvergonyiment Rocío Monasterio. Com encertadament destaca un comunicat de la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya (FAPE), es tracta d’«unagreu vulneració del dret constitucional a la llibertat d’expressió, que empara al seu torn els drets dellibertat de premsa i d’informació, pilars fonamentals de la nostra democràcia».

Uns drets quela Junta Electoral Centralha decidit protegir al dictaminar que el partitno pot vetar l’accés a actes electorals de caràcter públic. Un partit polític no pot impedir l’exercici de la llibertat d’informar i menys en una campanya electoral en què ha de prioritzar la igualtat d’oportunitats. Aquests vetos només demostren la concepció que Vox té de les llibertats i el perill per a la salut democràtica que representa. Però Vox no només ha pretès impedir l’exercici del periodisme, sinó que a més denuncia en els seus mítings una «campanya coordinada i sistemàtica de criminalització» del partit i el «corporativisme dels mitjans» quan ha pogut participar en peu d’igualtat en els debats i la seva presència en els mitjans, en funció de les expectatives, és superior a la que li correspondria per la seva dimensió parlamentària. 

Les prohibicions de Vox han provocat moltes més condemnes professionals que dels dirigents polítics d’altres partits. Lamentablement el mateix ha passat a Catalunya amb un altre episodi: l’aparició decartells en què es denuncia periodistesincloent-hi les fotos, els noms i cognoms i el mitjà per al qual treballen. La llibertat d’expressió, en campanya i fora d’ella, no depèn del bàndol que s’expressi.