Editorial

La campanya de Catalunya i Vox

La sentència del procés i l'ascens ultra han marcat el camí cap a les urnes del 10-N

2
Es llegeix en minuts
50660887 60

50660887 60 / FERRAN NADEU (Ferran Nadeu)

S’ha acabat unacampanya electoralestranya, que oficialment ha durat una setmana però que en realitat va començar en algun punt de la negociació de la investidura de Pedro Sánchez, quan va resultar evident que la preocupació dels implicats i de la resta de forces polítiques no era trencar el bloqueig sinó imposar el seu relat de per què (i per responsabilitat de qui) el país es veia abocat a una repetició electoral. Ha sigut, doncs, una campanya que sobre el paper ningú volia i en què els partits s’han embrancat durant mesos. Una campanya polaritzada que ha girat sobre dos eixos: la crisi catalana, aguditzada des que el 14 d’octubre es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem (TS) als líders del procés, i la caiguda que els sondejos prediuen que patirà Ciutadans, cosa que ha convertit els votants del partit d’Albert Rivera en l’objecte del desig del PP, el PSOE i Vox. En aquesta doble competició (com gestionar la crisi catalana i seduir l’electorat taronja) les enquestes prediuen una conseqüència molt preocupant de la repetició electoral: qui millor rèdit pot treure del 10-N és la ultradreta. Si els resultats confirmen aquest ascens, Espanya se n’anirà a dormir diumenge amb un problema greu.

Quan després de l’estiu va fracassar la investidura de Sánchez, s’augurava una tardor calenta a causa de l’amenaça del ‘brexit’ dur, la sentència del procés i la desacceleració econòmica. Arribat el moment, ha sigut Catalunya la que ha marcat el camí cap a les urnes, eclipsant qualsevol altre tema, de l’economia a la violència masclista, de les pensions a l’emergència climàtica. Sánchez s’ha vist en la tessitura de lluitar des del Govern contra les protestes i els disturbis al mateix temps que feia campanya, i la combinació dels dos papers ha donat lloc a errors confessos (la bravata sobre Carles Puigdemont i la relliscada sobre la relació entre la fiscalia i l’Executiu) i a un enduriment del seu discurs. Catalunya és un dels temes que li han servit a Sánchez per desmarcar-se d’Unides Podem, cosa que ha constatat de nou que un Govern d’esquerres és una empresa complicada. En canvi, les tres dretes no sembla que hagin de tenir problemes per pactar si sumen, segons el que s’ha vist a la campanya. Des que el gener Juanma Moreno (PP) va ser investit a Andalusia amb el recolzament de Vox, el blanqueig de la ultradreta ha sigut vertiginós. Onze mesos després, aspira a tercera força política i el seu missatge influeix, negativament, en la resta de formacions.

A Catalunya, la polarització, la sentència i el debat sobre la violència en les protestes independentistes han marcat la campanya. En el bloc secessionista, ERC i Junts per Catalunya viuran un altre capítol per l’hegemonia. La decisió de la CUP de presentar-’hi pot restar vots als dos partits, que miren de capitalitzar a les urnes el malestar (no només del món independentista) per la sentència. En plena competència a Madrid per mostrar mà dura amb l’independentisme, el PSC ha tractat d’aportar el màxim de recolzaments possibles a Sánchez, conscients que el socialisme espanyol, a diferència de la dreta, no pot governar sense Catalunya, un fet que de vegades sembla que s’oblida.