Europa i Espanya, més vulnerables

El comissari d’Assumptes Econòmics de la Comissió Europea, Pierre Moscovici, va fer aquest dijous grans equilibris per dirigir alguns missatges d’alerta als estats membres sense caure en cap tipus de catastrofisme que empitjorés les coses o que, en el cas d’Espanya, interferís en el tancament de la campanya electoral. Va anunciar una nova desacceleració del creixement econòmic a la Unió Europeaque ja repercuteix en el consum privat i de què es ressent la creació d’ocupació malgrat que encara no es destrueix ocupació. Aquesta tendència general en la zona euro s’explica per l’impacte de lesguerres comercialsa nivell global que castiguen especialment les exportacions de la locomotora alemanya, per la falta de reformes estructurals (eldesbloqueig del fons comú de garantia de dipòsitsés la primera bona notícia en molts anys) i per la falta de compromís de les economies de la UE que tenen marge per augmentar la despesa per la bona salut del seu dèficit i del seu nivell d’endeutament. Moscovici va assenyalar directamentAlemanya, a la qual va recordar que, si fa fred, s’ha d’obrir la calefacció. La posada en marxa de la nova Comissió pot ser un punt d’inflexió en aquest sentit, però es trobarà amb una economia més vulnerable que fa uns quants mesos.

En el cas d’Espanya, Moscovici no va voler donar munició a l’oposició del Partit Popular, que dia rere dia assenyala la debilitat del creixement econòmic i augura una imminent recessió. La Comissió ha reduït en quatre dècimes les seves últimes previsionsde creixement per a Espanya. Però no va voler en cap cas atribuir aquesta desacceleració a la inestabilitat política. Almenys, directament. Sí que ho va fer de manera indirecta quan va dir obertament que els governs en minoria dels últims quatre anys no han permès ferreformes estructurals. I quan va advertir que, si Espanya segueix sense Pressupostos, el dèficit creixerà per sobre del que s’admet per a la zona euro. Sense entrar en el fang de la campanya electoral, el missatge al Govern que surti dels comicis de diumenge és clar: la situació no permet més bloquejos. El vigor de l’economia espanyola, que continua sent un dels estats que més creix a l’eurozona, comença a disminuir i es fa més vulnerable als vaivens del comerç global, que es prolongaran, com a mínim, durant tot el 2020 com a conseqüència de la pròrroga de la incertesa del ‘brexit’ i per l’eleccions als Estats Units. 

Europa i Espanya necessiten reformes estructurals. La zona euro està a mig fer i és necessari començar a considerar seriosament si una moneda pot estar al servei de l’economia sense un pressupost comú que la sustenti. La nova Comissió té capacitat d’iniciativa legislativa i ha de començar a actuar immediatament. I Espanya no pot continuar més temps en aquesta situació de bloqueig, perquè encara té, entre altres coses, una taxa d’aturque duplica la mitjana europea. Un element que amenaça molt seriosament elsistema de pensions, un dels pilars socials d’Europa.