Un decret inoportú

El reial decret pel qual «s’adopten mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d’administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions» ja ha sigut publicat en el BOE. A escassos dies de les eleccions, en plena campanya electoral, amb caràcter d’urgència i sense debat al Congrés. Costa entendre que aquesta sigui la millor manera i el moment més idoni per tirar endavant una mesura que pot limitar els drets i la llibertat d’expressió.

Amb el decret, el Govern estarà autoritzat a intervenir xarxes, servidors i serveis de comunicació electrònica –és a dir, internet–, en cas que afectin l’ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional. Tot i que no s’esmenta específicament, és evident que la mesura sorgeix com a reacció a l’anunciada intenció del Govern català de crear una «nació digital en forma de república», en paraules del conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. També per avalar l’embargament de pàgines web i aplicacions com la del Tsunami Democràtic.

És plausible que el Govern d’Espanya creï mesures a favor de la seva protecció i la dels seus ciutadans, però les urgències electorals mai són bones per tractar temes de pes, i menys encara per abordar-ne un de tan complex i rellevant per al futur com pot ser la seguretat nacional en la xarxa. Són moltes les arestes del tema i massa les derives que poden extreure’s del decret. Ja hi haurà temps per estudiar el decret en profunditat. També per interposar recurs d’inconstitucionalitat si algun grup o institució ho considera necessari. Hi ha camins legals per fer-ho. Però, de nou, s’haurà perdut una oportunitat per a la reflexió i s’haurà optat per la política de la gesticulació. El Govern de Sánchez ha volgut transmetre una imatge de fermesa, cosa que ha permès a la Generalitat elevar les queixes i qualificar-lo de «155 per la porta del darrere». Sens dubte, un decret inoportú que alimenta el desacord.