Anar al contingut

Una evolució

«Estimat Pedro»

Roman Rios

«Estimat Pedro»

Sílvia Cóppulo

¿Com pots fins i tot negar-te a dialogar, no ja amb els sobiranistes, sinó amb els anomenats constitucionalistes perquè t'investeixin?

Es compleixen ara tres anys justos. Ens vam conèixer a Washington, en aquell seminari de comunicació política que transcorria plàcidament analitzant la campanya quan va saltar la sorpresa i Donald Trump va aconseguir la victòria. Acabaves d’arribar d’Espanya, expulsat per decisió pròpia, però amb una duresa salvatge per part dels que deien ser els teus. No és no, vas mantenir fins al final. I no vas voler donar la teva abstenció a Mariano Rajoy perquè fos investit president del Govern espanyol. Saps bé que et vas guanyar les simpaties de molts que mai t’han votat. Per la teva convicció, per ser capaç de mantenir la paraula, per la teva enteresa i pel teu esperit de lluita. Ho havies pagat molt car. Havies perdut tot el poder i et plantejaves què fer amb la teva vida. Reflexionaves.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Et recordo al meu costat sopant entre un grup d’amics. La majoria d’ells eren pròxims ideològicament a tu. I, sí, tot i que no estaves d’acord en l’anhel d’independència que jo t’explicava, el comprenies i afirmaves rotundament que Catalunya és una nació. Que ho sabies, que ho havies anat veient fins que en vas estar convençut. Aquell dia vaig apostar contra els teus que tenies una capacitat de resiliència enorme, que elaboraries bé el duel i que tornaries al poder.

Et miro ara. Em sembla insòlit que anunciïs que faràs l’impossible perquè organitzar un referèndum torni a estar en el Codi Penal, d’on ho va treure Zapatero, o que aprofitis la televisió pública espanyola per insultar TV-3 i que et burlis de les trucades de Quim Torra.

¿Com pots fins i tot negar-te a dialogar, no ja amb els sobiranistes, sinó amb els anomenats constitucionalistes perquè t’investeixin, i allà proposes que directament sigui president el cap de la llista més votada? ¿Has perdut les conviccions? O, com deia l’actor còmic: ¿tens uns principis, però, si no agraden, també en tens d’altres? Entenc que la vida política és també estratègia i ho assumeixo. Però quan contradiu les conviccions personals, desitjar fins aquest punt el poder no genera cap admiració. Pena, a tot estirar.