La pell i les vísceres

No es pot culpar el procés que Vox es passegi amb aire triomfal. Però és evident que hi ha una relació causa-efecte. ¿Va la cosa de pàtries? Més aviat de sentiments desbordats. El procés ha sigut una campanya permanentd’enaltiment d’emocions. Només així s’aconsegueix canviar el pensament de centenars de milers de persones en un temps rècord. Més encara en un tema transcendental com és la independència.

Quan la política s’oblida de les lleis i es construeix sobre mentides, es destrossa la democràcia. Encara que s’estigui apel·lant constantment a ella. Això és el que ha fet el procés. Alguns s’hi van apuntar perquè hi creien, d’altres perquè veien com el seu objectiu (fins aleshores, minoritari) s’estenia pel territori. És la política utilitària. A la qual també es va sumar part de l’esquerra, que li va donar la benedicció definitiva. El discurs del Règim del 78, del qüestionament democràtic d’Espanya, va trobar en l’independentisme una palanca inesperada. I es van convertir en còmplices blanquejadors. ¿I ara? Ara, quan es pensa amb la pell i les vísceres, cala el missatge repugnant de Vox.