De l'obertura catalana a l'enroc

L’obertura catalana de Pedro Sánchez s’ha convertit en enroc. Vet aquí el resum del temps transcorregut entre la reunió de Pedralbes amb Quim Torra (20 de desembre del 2018) i el debat electoral de dilluns. Un tuit del periodista Claudi Pérez ho sintetitzava així: «L’aposta de Sánchez en economia és elevar el perfil de Nadia Calviño, la seva veu a Brussel·les. Un to més dur a Catalunya i un to socioliberal en economia: aquesta és la proposta davant el to més dialogant amb Catalunya i el perfil més socialdemòcrata en economia de fa 18 mesos».

Centrem-nos en el pas del seu perfil més dialogant al seu enduriment de to en la qüestió catalana. Sánchez va considerar inicialment una deslleialtat que Torra filtrés el document de 21 punts que va posar sobre la taula de Pedralbes. Els dos moviments posteriors del president –la combinació d’aquell «amics dels CDR, pressioneu i feu bé de pressionar» i del seu insistent «ho tornarem a fer»– van accelerar l’enroc de Sánchez. El punt de no retorn ha sigut el doble joc de Torra en la setmana de disturbis posterior a la sentència del Tribunal Suprem.

Renunciar a la unilateralitat

No hi haurà diàleg amb l’independentisme mentre no renunciï a la unilateralitat, coquetegi amb la violència i no allargui la mà a la resta de forces catalanes. A la literalitat de la intervenció de Sánchez al debat em remeto: «La crisi que es viu a Catalunya és una crisi de convivència, no d’independència. El que necessitem és augmentar els espais de trobada i reduir a la mínima expressió els espais de confrontació entre catalans».

Sánchez descarta les mesures dràstiques que exigeixen les tres dretes –llei de seguretat nacional, article 155 de la Constitució i estat d’excepció– i s’inclina per una ofensiva proporcionada al desafiament independentista. Així en el pla legal –«incorporar al Codi Penal un nou delicte per prohibir la celebració de referèndums il·legals a Catalunya, com ha passat quan governava el PP»– com en el del relat: l’educació i els mitjans de comunicació públics.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Una altra passada per l’adreçador amb dues mesures. Primera: «Construir la concòrdia des de l’educació. Aprovarem una nova assignatura a l’educació obligatòria, per a tot el territori espanyol, sobre educació en valors civils, constitucionals i ètics». Segona: «Modificarem la llei general sobre l’audiovisual perquè els consells d’administració de tots els ens públics –també els autonòmics– siguin aprovats per les dues terceres parts dels seus parlaments».

Sánchez va convèncerRajoy perquè no intervingués la CCMA en l’aplicació de l’article 155. Ara, per via legislativa ordinària, vol acabar «amb l’ús sectari que l’independentisme català està fent de TV-3». Oblida que el Parlament acaba de modificar la llei de la CCMA per triar el seu Consell de Govern per una majoria de dos terços (si no s’obtenia aquest quòrum era triat en segona votació per majoria absoluta). No obstant, més enllà de la lletra petita, és de rigor un proverbi xinès: «Quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit».