PPdG (abans)

Els premis Príncep de Girona (PPdG), quan encara hi havia un príncep i no pas una princesa, es van crear per dos motius coincidents. Perquè hi havia els d’Astúries, una altra de les atribucions aristocràtiques de l’hereu, amb un prestigi creixent (uns ‘nobels’ hispànics, però amb menys glamur), i no podia ser que el Principat de Girona, amb totes les connotacions polítiques que venen al cas, es quedés sense una part del pastís simbòlic.

L’altre motiu era demanar perdó i procurar que la monarquia tingués un determinat pes a Catalunya, sobretot si es basava no pas en un prestigi d’alta volada humanística o científica, sinó en un factor més suggestiu: la joventut. I l’emprenedoria i la implicació altruista i la lluita pel medi ambient i la superació individual. Molt adient, tot plegat, per oferir una imatge de modernitat, més enllà de qualsevol debat ideològic, a partir d’una combinació esplèndida per enlairar els conceptes políticament correctes (i assumits asèpticament per tothom) a la categoria de desideràtum universal. Quan es premien iniciatives per millorar el planeta tot és de color de rosa, perquè la bondat ensucrada no admet marge per a la crítica.