Anàlisi

Hipnosi i campanya electoral

Els partits queden, sovint, atrapats en els miratges amb què pretenen seduir els electors

2
Es llegeix en minuts
undefined50656419 el l der de vox santiago abascal  en el acto de partido en c191031185500

undefined50656419 el l der de vox santiago abascal en el acto de partido en c191031185500 / Antonio Sempere Europa Press

Les campanyes ja no són el que eren. Ni grans caravanes, ni places de toros, ni cops d’efecte. Les campanyes són ara un fil infinit de Twitter i un debat a la televisió. Per això ens costa tant distingir el temps de campanya del que no ho és. Només es diferencia pel pes de la Junta Electoral a l’acció política. Els partits han après que el més rendible per a ells és tenir els seus electors presos a les seves bombolles digitals, alimentar els seus instints més baixos i evitar la confrontació d’idees. Cada ‘spin doctor’ arma com pot el seu algoritme i les màquines dels partits s’han de cenyir al guió. De vegades tan rígid que impedeix formar governs que són evidents. I tornem a començar. D’acord amb les enquestes, els algoritmes en baixa forma són el del PSOE i el de Ciutadans. Tots dos van ser víctimes de l’anterior campanya electoral que els va impedir el pacte que volien però que van negar una vegada i una altra abans de les eleccions. En el cas d’Albert Rivera, ara per ara, només reté un de cada quatre votants que va tenir a l’abril.

Hipnotitzar els electors és un mal negoci. Dona uns grapats de vots, fins i tot permet guanyar eleccions, però impedeix la política. Si no que els ho preguntin a certs dirigents de l’independentisme. Pedro Sánchez va crear a l’abril el miratge del govern d’esquerres contra el «trifachito». Amb això va mobilitzar molts votants i va generar determinades expectatives que no s’han vist complertes. Molts dels quals l’han votat encara avui no saben per què han de tornar a les urnes. ¿Per la tossuderia de Pablo Iglesias de tenir ministres? ¿O per les restes del vell aparell socialista que enyora el bipartidisme? Una cosa semblant els passa als votants de Rivera. Els va suggestionar amb la pretensió de substituir el PP però sense fer el que sempre fan els populars: bloquejar si no poden governar. Però la còpia sempre és pitjor que l’original. Així que molts tornaran a casa. Sembla que ja ni l’esquer de la mà dura amb Catalunya sedueix als electors taronges, prefereixen l’original de Vox. Per aquests camins, Sánchez pot ser investit a la primera però no governarà, administrarà. 

Notícies relacionades

Curiosament, els gurus no sempre atenen les dades de les enquestes. Des d’abans de les eleccions de l’abril i encara avui mateix, l’acord preferit pels enquestats és el del PSOE amb tot el que hi ha a l’esquerra de Ciutadans, inclòs el PNB i Esquerra. Curiosament, també, a Espanya es considera que el partit millor preparat per resoldre la crisi catalana és el PSOEI a Catalunya, s’opina el mateix respecte a Esquerra.

¿Per què el soroll els impedeix a uns i a d’altres veure el bosc? Ningú dubta a aquestes hores que si el PP, Ciutadans i Vox sumen 169 diputats faran un govern com una casa. Però ningú sap el que farà l’esquerra. Continuarà dubtant fins al final dels temps. Els assessors de Sánchez tracten en aquest tram final de la campanya construir un centre virtual amb Vox en un extrem i els independentistes en l’altre. Però la hipnosi no és segur que funcioni aquesta vegada: és tan evident que Ciutadans i el PP estan en un dels extrems com que Franco no podia seguir al Valle de los Caídos.