Fura i Taller: 40 + 40

No deu semblar, en principi, que La Fura dels Baus i el Taller de Músics tinguin gaire en comú. Per començar, comparteixen època, innovació, radicalitat i plataforma de llançament. Sense la base de Barcelona, als anys 80 més sòlida que ara, tot i que menys admirada i reconeguda, és probable que no haguessin triomfat a escala global com ho han fet. Més, cadascuna de les dues magnífiques institucions culturals, que això són, ha sabut obrir-se pas al món amb una tenacitat extraordinària i amb fidelitat als principis fundacionals, sense canviar mai de rumb ni de propòsit. La Fura, amb la seva inconfusible estètica furera; el Taller, amb el primer lloc en el rànquing continental d’artistes amb la marca de la factoria original –rigor, fusió i forta personalitat– i àmpliament reconeguts, de Poveda i Pérez Cruz a Sobral o Rosalía, entre centenars o milers de creadors i intèrprets d'excel·lència. La Fura és una agrupació d’artistes en rara sintonia. El Taller, el millor lloc on descobrir-se el talent i afinar-lo a fi de projectar-lo.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Més en comú, el fet d’anar a la contra del ‘mainstream’ de la cultura del país que els ha vist néixer. De manera més clara, l’estranyesa, la sensació de «bitxo raro» que els ha envoltat. D'aquí la indiferència, el girar-s'hi d’esquena i l’hostilitat, mai manifesta, però sempre efectiva (demostrable amb dades), de la plataforma de llançament d’on han sorgit. Això tenen en comú, a diferència dels seus possibles homòlegs de la resta del món: Barcelona els ha parit com són, però en comptes d’impulsar-los se’ls ha volgut treure de sobre, més com una nosa que com un orgull.

La cultura ‘dissenyada’ als 80 pels caps pensants amb influència decisiva a les administracions no va comptar mai amb aquests dos elements, però ja ens sabran dir els seus hereus, els gestors del fracàs dissimulat dels grans equipaments, qui ha fet més que la Fura i el Taller –i amb menys diner públic o patrocini privat– per projectar Barcelona. La resposta és ningú.