Revisió

Breu guia per no perdre's en el debat electoral

Els candidats haurien de donar resposta com a mínim a tres qüestions: ¿hi ha crisi? ¿continuarà pujant el salari mínim? ¿baixaran les pensions del futur?

2
Es llegeix en minuts
undefined50702576 graf797  madrid  02 11 2019   vista del plat  del debate ele191103175922

undefined50702576 graf797 madrid 02 11 2019 vista del plat del debate ele191103175922 / Zipi

Aquest dilluns, els cinc principals candidats per a les eleccions del 10-N celebren el seu únic debat televisat. Amb tota seguretat el conflicte secessionista a Catalunya centrarà l’atenció. Una vegada més el dilema entre l’important i l’urgent. Entre la importància de definir la identitat d’un país i l’urgent –i no per això menys important– de donar resposta a les dificultats econòmiques i socials. 

Amb tot, aquestes són algunes claus per seguir certs aspectes econòmics del debat electoral que els líders haurien de deixar clars en els seus punts de vista sense embolics de xifres o frases buides.

¿ESTEM EN CRISI? Es podria dir que la crisi es fa evident en el moment en què l’atur comença a pujar, ja sigui perquè la creació d’ocupació no és suficient o perquè hi ha destrucció de llocs. És en aquell moment que la confiança es trenca definitivament. I això, segons les estadístiques és a punt de fer-se evident.

El que estem veient des de maig és una desacceleració en picat de la creació d’ocupació. Després de cinc trimestres, l’ocupació ja no creix per sobre de l’economia. No obstant, l’atur continua baixant. Fins aquí, bé. El que passa és que si en els últims anys, l’atur baixava a un ritme anual superior a l’11%, ara el desguàs es limita al 3,4%. I hi ha una cosa pitjor. Si es prenen les anomenades sèries desestacionalitzades de l’estadística, que són les que de veritat indiquen les tendències, l’atur sí que ha augmentat en els dos últims trimestres.

Notícies relacionades

¿QUÈ PASSA AMB EL SALARI MÍNIM? PSOE i Unides Podem advoquen per continuar augmentant l’SMI fins a equiparar-lo al 60% del salari mitjà en la legislatura, d’acord amb la Carta Social Europea. Això suposaria situar-lo en 1.200 euros. El PP es manté ambigu. A la campanya anterior, Casado va arribar a proposar baixar-lo a 850 euros, tot i que després va rectificar. Rivera va criticar l’última pujada a 900 euros. Vox considera que continuar pujant l’SMI constitueix una barrera a l’entrada al mercat laboral.

¿I AMB LES PENSIONS? Hi ha un consens ampli a mantenir el poder adquisitiu de les pensions. La clau està en com aconseguir-ho. ¿Lligant les pensions al’IPC? ¿Al creixement econòmic? ¿Es pot limitar la pujada de les pensions més altes si l’economia va malament? Amb tot, el més important és conèixer què pensen els partits sobre la posada en marxa d’un factor de sostenibilitat (el desenvolupament del qual ha quedat en suspens) per reduir la quantia de les pensions a mesura que s’allargui l’esperança de vida i així aconseguir l’equilibri del sistema. Si els líders polítics no es mullen en cap d’aquestes qüestions amb l’argument que «el que s’acordi en el Pacte de Toledo»serà un mal senyal.