Dues mirades

Metàfora del rugbi

Sota la força física, hi ha en aquest esport una metàfora sobre l'heroïcitat i la persistència. Sobre el coratge, l'honradesa i la generositat

1
Es llegeix en minuts
jmexposito50576610 south africa s centre damian de allende  c  is tackled   dur191025192904

jmexposito50576610 south africa s centre damian de allende c is tackled dur191025192904 / ANNE-CHRISTINE POUJOULAT

He seguit el Mundial de rugbi com un nen petit, amb la mateixa fascinació que tenia davant dels memorables partits del Cinc Nacions que mirava a l’antic televisor de casa els pares, quan els feien els dissabtes a la tarda. I he parlat amb antics jugadors que comentaven, mig enjogassats, les lesions que havien patit, i que s’ensenyaven, com si fos un trofeu, les cicatrius de les operacions d’espatlla. A tots dos, els havia sortit de lloc dues o tres vegades. He seguit el Mundial i, mentre veia les samarretes tacades de sang dels anglesos (sobre fons blanc, destaca més el vermell) pensava en els escarafalls i la comèdia de molts jugadors de futbol després d’un imaginari cop de colze.

Amagada sota la força física, hi ha en aquest esport una bellesa oculta que no és solament l’esclat d’un assaig de Cheslin Kolbe, zigazaguejant entre massisses moles de no sé quants quilos, o la precisió del xut d’Handré Pollard, sinó la pròpia essència del joc, el capteniment noble d’uns i altres, la pulsió constant cap endavant, sense defallir mai, sense descans ni treva. Una metàfora sobre l’heroïcitat i la persistència. Sobre el coratge, l’honradesa i la generositat.

Temes:

Rugbi