Una Espanya lligada de peus i mans

Els fats demoscòpics estan malhumorats. Pot ser que les eleccions del 10-N perpetuïn el bloqueig. Tot i així, res serà com abans.

L’enquesta  d’EL PERIÓDICO repunta un país amarrat a la inestabilitat. Una Espanya lligada de peus i mans per si mateixa. Pedro Sánchez no obté rendiment després d’haver sotmès el país a sis mesos extra de paràlisi. Conserva l’hegemonia i la dreta no suma, però el PSOE iguala o perd alguns escons, i continua depenent de Podem i els independentistes per intentar una majoria precària. Pot aspirar que Pablo Casado li faciliti la investidura, sí. ¿I després què? Després, Babel.

Pablo Iglesias resisteix bé la irrupció discreta de la seva nèmesi, Íñigo Errejón. El bloc d’esquerra queda com l’abril, però molt malferit per la desconfiança mútua. Ben aviat s’estudiarà a les universitats el fiasco de primavera-estiu de Sánchez i Iglesias. ¿Fracàs accidental o induït? ¿Sánchez va decidir doblegar Iglesias com a primera fase de l’operació Rescat del Bipartidisme? ¿El líder de Podem va pecar d’excés de supèrbia i defecte de política al refusar l’última oferta? ¿Fins on van arribar els diners per impedir l’acoblament de l’esquerra? ¿Sánchez va creure quetenia concedida la baraca a perpetuïtat?

L’harakiri de Rivera

Molts socialistes mai van compartir el risc altíssim que suposava tornar a les urnes. A més, els resultats de l’abril li brindaven a Sánchez la possibilitat de formar una majoria alternativa basculant cap a la dreta. Aquesta via la va encegar Ciutadans. Ara el sondeig li denega d’entrada aquesta possibilitat: Albert Rivera s’ha fet l’harakiri i jeu exsangüe. Si aquest pronòstic es confirma, al líder de CsCs només li queda el mutis final...,o un intent desesperat de redempció sumant la seva resta al bloc de l’esquerra, cosa que avui sembla inversemblant.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Pablo Casado surt reforçat, sobretot davant elPP. Ja no haurà de passar comptes pel daltabaix de l’abril. Avui, la situació és ben diferent: ha aconseguit invertir la tendència i iniciar la remuntada.

Un fragor ombrívol completa el marc. El populisme ultramuntà es pot endur la tercera posició gràcies a la sagnia de Cs. És el galop iracund i funest que s’escolta a tot Europa. També a Catalunya.