Un escenari difícil després del 10-N

Fa poques setmanes, quan es va confirmar la impossibilitat de formar un Govern a partir dels resultats de les eleccions generals de l’abril passat, semblava que el dictamen dels votants sobreen qui requeia la responsabilitat del bloqueig seria l’element central que en premiaria uns i en castigaria uns altres. En aquest escenari, les enquestes apuntaven a un creixement notable del PSOE. No obstant, sondejos com el del GESOP per a EL PERIÓDICO recullen l’impacte d’un context polític molt diferent, marcat per les reaccions a la sentència contra els líders del procés.

Segons l’enquesta, el PSOE tornaria a guanyar els comicis del diumenge que ve però amb uns resultats similars o una mica menors als de fa sis mesos. Al seu torn, la triple oferta de la dreta continuaria sense sumar més escons que les esquerres. Fins aquí semblaria que les cartes quedarien repartides de la mateixa manera que en l’escenari del 28-A. Però en un context que encara fa més difícil la consecució de l’acord d’esquerres que va ser impossible a l’estiu i l’actitud facilitadora de l’independentisme més responsable.

En el camp de la dreta, la possibilitat d’una triple aliança sembla més llunyana: tant per la caiguda sense pal·liatius que el sondeig pronostica per a Ciutadans, amb un Albert Rivera desgastat pels seus ‘nos’ i erosionat per la capa de moderació amb què s’ha vestit Pablo Casado, com pel creixement de Vox, alimentat potser pels que voldrien una reacció gens mesurada als esdeveniments de Catalunya. Però alhora, la mera possibilitat d’aquest triple acord, amb un pes reforçat de la ultradreta i la inquietant exhibició de xenofòbia d’Abascal, podria aparèixer avui encara més inquietant per al votant d’esquerres. Una incògnita és si aquest temor serà suficient per reeditar la seva mobilització d’última hora de la primavera passada.

A Catalunya, Esquerra sembla resistir molt millor la radicalització de les últimes setmanes, i Junts per Catalunya podria pagar el rebuig de la gestió de Torra. El dels que li retreuen la complaença amb els brots violents i el dels que critiquen l’actuació dels Mossos com a garants de l’ordre públic, que molt probablement engrosseixin les expectatives de la CUP. Si el que ha passat les últimes setmanes ha transformat l’horitzó, fins i tot amb una campanya abreujada, hi ha temps per a esdeveniments que modifiquin encara més el panorama que presenten les enquestes. Si uns arriben a la conclusió que la via dels disturbis, i encara pitjor, la de convertir en irrespirable la jornada electoral, convé als seus propòsits, i d’altres conclouen que només les demostracions de força poden oferir una rendibilitat electoral, d’aquí a una setmana ens podem trobar, si el més mínim sentit de la responsabilitat no ho impedeix, amb unes expectatives encara menys encoratjadores de cara a l’11 de novembre. El moment en què s’hauria d’entreveure un Govern efectiu, amb un recolzament ampli que permeti l’estabilitat que exigeixen el conflicte territorial i les incòmodes previsions econòmiques i sense compromisos ni línies vermelles que empitjorin encara més les possibilitats d’encarrilar la via del diàleg per a Catalunya.