Els dònuts

¡Ostres, el federalisme!, això devia exclamar algú del PSOE al ser advertit pel PSC de la llampant absència en el nou programa electoral. Emulant aquell nen de l’anunci que quan no oblidava els dònuts es deixava la cartera, a Ferraz se’ls havia extraviat la proposta territorial per a una Espanya que va mal encaixada.

Cal reconèixer-ho, el federalisme cotitza poc a les passarel·les dels nacionalismes sexis. La independència de Catalunya i una Espanya centralitzada no deixen de ser el mateix somni humit. Aconseguir l’Estat ‘top model’ per a ús i gaudi en exclusiva dels seus admiradors. Davant l’ànim de conquesta, el federalisme advoca per compartir. Per integrar identitats múltiples no només des de la tolerància, també des de la generositat i l’admiració. Per abandonar la lògica de la batalla, per deixar enrere aquesta visió de poder que menysprea tot aquell que no combrega amb les mateixes idees o només s’acosta a l’adversari per fagocitar-lo. Una Espanya acollidora i diversa, al servei del benestar i el respecte de tots. Massa feina, massa pes per a la política de la lleugeresa.