Tribuna

¿On és el moviment feminista?

La reflexió hauria de ser: ¿on soc jo quan ens necessita el moviment feminista?

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp50659943 opinion maria titos191030193954

zentauroepp50659943 opinion maria titos191030193954

Fa uns mesos, quan en un programa de televisió es parlavad’un cas d’assetjament d’una militar d’una militar, algú de la taula va dir: «¿I on era el moviment feminista?» Fa poc, després de la denúncia per violació d’una concursant de Gran Hermano dins del programa, llegia la mateixa pregunta. 

S’ha de deixar clar que el moviment feminista no té una líder al capdavant. El moviment feminista és horitzontal, té multitud d’associacions, amb enfocaments i temes diferents, des de la violència de gènere, passant per la reparació a les víctimes de violència sexual, altres de centrades en el tràfic o en dones rurals, per exemple. I així desenes de diferències, on s’actua per comunitats properes per a cooperació entre dones.

D’altra banda, el moviment feminista sempre hi és quan una víctima va a demanar ajuda. I dins d’aquest moviment hi ha les associacions, que treballen majoritàriament amb ingressos molt baixos per a l’atenció i informació, i moltes, sense ingressos. Es diu on està el moviment feminista sense explicar que ésl’única xarxa de recolzament i la porta on truquen moltes dones quan no poden més. 

Cada dia, es produeixen gairebé 500 denúncies diàries per violència de gènere, segons les dades de 2018 del Consell General del Poder Judicial. Sumem-hi les denúncies per violacions. Sumem-hi les denúncies per assetjament sexual. Sumem-hi les denúncies per acomiadaments per raó de sexe. Sumem, sumem i sumem... Perquè de la quantitat de dones afectades que denuncien, més totes les que no ho fan, no en té culpa el feminisme, sinó el masclisme. El mateix que s’encarrega de fer campanya constant contra les associacions feministes. Després de la denúncia, algunes d’aquestes dones van a les associacions i d’altres no hi van. No és obligatori. Però les feministes no perseguiran aquestes dones sinó querespectaran  el seu espai de decisió personal.

¿On és la societat?

Es diu que per què hi va haver el moviment feminista amb la víctima de La manada, però no amb altres víctimes. Hi és, recolza altres víctimes amb les històries de les quals els mitjans no van fer un espectacle. S’ha de recordar que el moviment feminista va sortir al carrer va sortir al carrerquan el cas estava ja denunciat i judicialitzat, on hi havia un advocat que plató per plató culpabilitzava la víctima, criticava el moviment feminista i on la denúncia greu de fons era la rebaixa del tipus d’agressió a abús sexual. Això no només afectava la víctima, ens deixava indefenses a totes. Fins i tot l’ONU va manifestar que aquella sentència subestimava la gravetat d’una violació. Va ser el moviment el que va recordar que l’aplicació del Conveni d’Istanbul estava encara pendent i que hagués tret molt debat estèril en aquest cas. Per això, en casos encara no judicialitzats, no hi ha entrat el moviment. Com tampoc ho fa quan una víctima és violada i vol allunyar-se, estar sola i que ningú parli per ella. 

Es produeixen gairebé 500 denúncies diàries per violéncia de gènere 

Això passa en una societat on té lloc una violació cada cinc hores, segons les denúncies. Cadascuna d’elles afronta al trauma com pot i si no vol que el seu cas transcendeixi i necessita temps per recuperar-se abans del judici, el moviment feminista no pot trencar aquesta voluntat. No parlo d’un cas particular, parlo en general. Això no treu que no hi pugui haver errors, analitzar-se i crear altres accions, però sempre per davant amb la voluntat de les víctimes. És un risc exposar-les més mediàticament si elles no volen o si afecta el seu procés de recuperació.

Notícies relacionades

Realment és el moviment feminista qui es fa una pregunta: ¿on és la societat? Perquè en els minuts de silenci que moltes vegades convoquen per cada assassinada, hi assisteixen només les companyes de l’associació i una trentena de persones més. Perquè, a més, quan parla el moviment i denúncia algun aspecte, o acaba sent un breu en premsa, o se l’ignora o s’utilitzen les seves declaracions per ridiculitzar-lo i qualificar-lod’«exagerades». 

La qüestió és que aquests que diuen «on és el moviment feminista» potser han de reflexionar i preguntar-se: «on soc jo quan ens necessita el moviment feminista», «on soc jo respecte alsdrets humans de la dona». Perquè si mai estàs i no ens defenses, sabem ja de l’ús d’aquesta frase per fer malbé la imatge del feminisme. ¿On és el moviment feminista? On sempre. Al carrer, denunciant, alertant, intentant que les propostes siguin política i amb companyes que esgarrapen temps de la seva vida personal per dedicar-se’l a altres que necessiten ajuda. És això, ni més ni menys.