Mare de Déu

Fa ja un parell de setmanes que es repeteixen de manera més o menys aïllada els incidents violents als carrers de Barcelona. Desenes d’individus encaputxats tiren objectes contundents a les forces de seguretat, munten barricades de foc, empipen veïns i turistes, fereixen i són ferits o bloquegen aeroports, fronteres i estacions ferroviàries. Resulta ridícul veure que ja els és igual tot, és muntar la gresca perquè sí, perjudiqui a qui perjudiqui. Em refereixo, per exemple, a aquesta dona que intentava fa unes hores superar una barrera humana de radicals a l’estació de l’AVE per agafar un tren i l’hi van tractar d’impedir el crit de «no te’n vas a casa, perquè hi ha gent que estarà 13 anys sense tornar a casa». Com si aquesta pobra dona fos responsable de la situació dels presos i del seu destí més immediat.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

En aquest ambient, les institucions catalanes continuen eludint la condemna rotunda de la violència de carrer. L’última vegada que li van preguntar al president de la Generalitat, Quim Torra, va deixar anar un bufec deixant clar que la premsa li semblava una veritable murga i es va girar sense contestar, mentre remugava entre dents «Mare de Déu». Doncs sí, mare de déu, el que hem de veure. És molt difícil trobar avui dia uns nivells tan altsd’irresponsabilitat. No content amb això, Torra està intentant asfixiar al seu conseller d’Interior per a, alhora, llançar una picada d’ullet als violents. Una cosa mai vista. Així, ha obert «la investigació interna més gran que s’ha fet mai d’un operatiu» per veure què han fet malament els Mossos d’Esquadra. És a dir, que Torra està sent més contundent a l’hora de perseguir els que sufoquen la violència, sense prou mitjans segons denuncien ells mateixos, que els que la provoquen. Suposo que amb aquesta decisió espera que la seva policia s’ho pensi molt molt a l’hora de repel·lir els atacs o a l’hora de respondre quan estiguin acorralats pels violents. És clar, home, que no facin res.

Per a súmmum de mals, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana ha vingut recentment a minimitzar la gravetat dels disturbis de carrer, al·legant que tenen la part positiva de fer visible el conflicte a l’exterior. O sigui, que parlin de tu, tot i que sigui fatal. Potser Elisenda Paluzie no va ser del tot conscient de la burrada que estava dient. Li va semblar que tampoc n’hi havia per tant, perquè és probable que cregui fermament en els avantatges de sortir a les portades de tots els països amb el carrer en flames o en com de positiu que és que ambaixades de diferents països adverteixin els seus ciutadans sobre els riscos de viatjar a Barcelona. Mare de Déu. És el món al revés. I és terrible.