Paraules

Si la velada justificació de la violència perdura i s’amplia, si l’espiral no es trenca, entrem en un escenari en què tot és possible. També el pitjor. Un sabotatge que s’escapa dramàticament de les mans, algú dominat per una pulsió d’odi que busca una causa, la que sigui, per justificar el seu esclat o, per desgràcia es pot considerar, un fanàtic convençut que la ‘llibertat del poble’ bé val unes vides. Si arriba aquest dia fatal, hipotètic, però no inversemblant, en les paraules escollides per a la condemna ens jugarem definitivament el futur. Entre la consternació i el desconcert haurem d’escollir bé, en dependrà la nostra vida compartida.

El discurs actual d’una part molt minoritària (però massa amplificada) de l’independentisme és incompatible amb la pau. Si en ells es clava el discurs del dol, un silenci ple de tot el que és dolent s’imposarà. El miratge de blanqueig d’ETA al qual fa anys que assistim, es convertirà en el nostre escenari. Només que, en un món globalitzat, els convidats a la festa de la violència poden ser incontrolables. Pensem bé les paraules.