IDEES

'L'Antitaliano' i la dissidència

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp50433610 icult cristina morales191022154723

zentauroepp50433610 icult cristina morales191022154723 / Mario Guzman

Giorgio Bocca va ser el meu periodista europeu de referència. Un contrallum contrapicat que obria en canal els defectes del seu país. Ben llegit, era molt raonable. Si a més d’admirar-lo i aplaudir-lo, els seus conciutadans li haguessin fet una mica de cas, a ell i als crítics de la seva corda, Itàlia no hauria caigut tant. La pàgina setmanal de Bocca a 'L’Espresso' es deia 'L’ Antitaliano'. Però era un integrat, no com Cristina Morales que deu ser a hora d'ara, al costat de Miquel de Palol, una de les poques autores autènticament feridores del nostre paisatge cultural. ¿Algú s’imagina que un diari o setmanari de referència publiqués una secció titulada 'L’antiespanyol’ a càrrec d’un enamorat d’Espanya o 'L’anticatalà' a càrrec d’un catalanista de pro? Doncs això.

És important obrir pas als dissidents i provocadors que saben utilitzar l’escriptura per qüestionar-nos 

Notícies relacionades

Cristina Morales ha estat crucificada fins i tot pels mateixos que l’han premiada, als 34 anys, amb el Nacional de Literatura, que ha arribat després de l’Anagrama. El jurat destaca la soledat de l’escriptora en el panorama, però vet aquí que a través de la paraula es pot arribar a percudir el món amb un ariet de grans dimensions empès per una sola ment. Les seves paraules a favor dels incendis en comptes dels turistes a Barcelona han suscitat rius de lava contra ella. No cremarà com les bruixes, al contrari, com més es pretengui anatemitzar-la, més decibels a la seva veu. Perquè Morales no parla des de cap de les dues trinxeres nacionals confrontades sinó des del seu propi espai i punt de vista.

Sense dissidència no hi ha pluralisme, sense pluralisme, el pensament esdevé no tan sols únic sinó en monocord, monocolor, uniformat, sense marges ni corrents. Per això és important, ara que el radi del que es pot dir s’escurça i el perímetre de les quatre veritats hieràtiques i contraposades ens estreny com una grapa al ganyot, que obrim pas als dissidents, als provocadors, als rars que saben usar l’escriptura per qüestionar-nos. No també sinó sobretot des del desacord. Per higiene mental. Per respirar un aire no tan enrarit.