Antisistema sistèmics

A hores d’ara no sé si queda algú que no hagi demanat la dimissió de Miquel Buch. L’únic que falta per fer-ho és el mateix Miquel Buch. Una cosa que no m’estranyaria gens, la veritat, en els temps esperpèntics de dissonància cognitiva que corren. Al cap i a la fi, al de Premià de Mar ja li han demanat que se’n vagi membres de l’altre partit amb què governa, membres del seu propi partit i, fins i tot, el seu cap directe, el mateix president de la Generalitat.

És comprensible que no el vulguin els manifestants, sobretot els que han rebut; l’ANC, que ja considera els Mossos un instrument de repressió de l’Estat espanyol (que lluny que queden els temps en què es feien samarretes amb frases del cap de la Policia catalana), i les mares i àvies que van sortir a demanar la llibertat dels detinguts pels disturbis de la setmana passada, però el que és estrany és que siguin membres del Govern, persones que estan del costat del poder, els que critiquin públicament part de l’acció de Govern com si es tractés d’un membre completament aliè, desprès del cos institucional del qual tots formen part.

No em diguin que no és original la situació: un molt honorable antisistema que s’asseu entre els manifestants mentre demana a la seva pròpia policia que tregui la porra. Externalització de la part més lletja de l’exercici del poder per la via de responsabilitzar els treballadors, els MossosMossos, de l’ús de la força que en realitat dirigeix el mateix Govern. Un joc macabre i una degradació en tota regla de les institucions.

Postulats feixistes

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Però són temps en què anem normalitzant conductes que no tenen ni cap ni peus. Els antisistema, els que volen fer caure principis fonamentals de la democràcia, apareixen en ‘prime time’ amb tota la naturalitat del món. Santiago Abascal, que no només no oculta les seves intencions d’acabar amb elements recollits a la Constitució espanyola, sinó que les porta descrites i detallades en el seu programa electoral, va batre rècords d’audiència amb la seva aparició a ‘El hormiguero’. Que sigui un perill evident per al sistema en què participa no li ha comportat, ni de lluny, la marginació en els mitjans. Al contrari: els seus postulats feixistes li van ser recompensats amb milions d’espectadors que el van escoltar atentament.

Com van escoltar els que van veure ‘La Sexta noche’ el net de Franco. Un altre antisistema que va començar per negar l’existència del franquisme. I es va quedar tan ample. Es va pixar a sobre dels espanyols, de la memòria històrica i de les víctimes i es va quedar tan tranquil, amb el presentador escoltant-lo atentament. Sorprès, però atent. Quina pena que Hitler no deixés descendència. A Alemanya segur que no se’ls donaria veu, però aquí els posarien la catifa vermella a l’hora de màxima audiència.